Les veritats que abans eren inqüestionables ara són ruïnes. No cal que els filòsofs les destrueixin amb les seves teories; la realitat política ja ho ha fet. Estem en un punt d'inflexió on la tradició s'ha trencat irreversiblement. En aquest nou escenari, la veritat és essencial per a qualsevol discurs polític honest, però no és suficient. Com la puntualitat, és necessària, però no garanteix l'èxit.

La tradició s'ha trencat, però encara podem heretar el desig de comprendre el món i de reflexionar en termes polítics. Fins i tot en temps difícils, tenim el dret d'esperar una mica de llum. Aquesta llum no prové de teories abstractes, sinó de l'exemple que ens donen multitud de persones amb les seves vides i obres, oferint-nos espurnes que travessen la nit.

És a dir, que fan aparèixer parcel·les d'humanitat o, si volem, parcel·les del món. Per dir-ho amb paraules del filòsof i historiador de l'art contemporani Georges Didi-Huberman, al seu llibre "La supervivència de les cuques de llum", davant de la visió apocalíptica o la gran impaciència respecte al present d'alguns pensadors contemporanis, defensa la supervivència d'aquests diminuts animals que són volàtils i emeten traces de llum intermitents, breus i fràgils, assenyalant la lluminositat d'aquells que resisteixen a la barbàrie. Sovint, no en grans paraules ni en grans models teòrics, sinó en gestos mínims i humils que donen testimoni d'una altra lògica, d'una capacitat de resistir. 

L'Associació Garrigues Empresarial, que s'acaba de constituir, és un exemple clar de cuca de llum, un símbol de resistència i esperança. Aquesta associació agrupa i dona veu a tots els autònoms i empreses de la comarca de les Garrigues, convertint-se en una plataforma inclusiva i solidària que permet a tots els membres de la comunitat empresarial unir-se i col·laborar.