Opinió

Editorial

Gastar recursos públics amb seny

Aquest estiu ha sortit a informació pública l'Estudi informatiu del desdoblament de la carretera N-240 entre Lleida i les Borges. Bé, estrictament és Lleida-Miravall (no les Borges). 118 milions d'euros. Es nota que, a l'hora de gastar, l'Estat juga a una altra lliga. A repartir per a cada garriguenc, 6.275 euros per càpita. Un dineral que, invertit a la comarca, resoldria els dèficits crònics en infraestructures, equipaments i necessitats a anys vista. Les Garrigues farien un salt sideral. Òbviament, la comparació és un divertimento perquè l'objectiu de la inversió té un abast regional: comunicar el port de Tarragona amb Lleida, i més exactament amb el futur macropolígon de Torreblanca-Quatre Pilans (al peu dels Mangraners direcció les Borges). Això sí, un cop més, les Garrigues com a mer suport físic i espectador de les necessitats del país. 

En tot cas, és important posar sobre la taula les xifres i posar-les en relació amb les necessitats i a les possibilitats. I gastar 118 MEUR en una carretera que en rigor, de desdoblament, només en té 7 km i els altres 7 km són nous de trinca -en format de semiautovia- per un territori agrícola (del de la màxima qualitat de la zona), per estalviar tres minuts, és una autèntica barrabassada.

Enfront dels 14 km totals que planteja el Ministerio es pot operar una connexió ràpida des del polígon directament amb l'autopista AP-2 amb només quatre km. Que hi ha els diners? Doncs, posats a fer, completem l'anomenada "via orbital" est de Lleida que comunicarà l'autovia A-2 amb l'autopista AP-2, amb el macropolígon just al peu de la ronda. Jugada mestra. Resol la mobilitat a llevant de la ciutat de Lleida i la interconnexió entre el sud i nord de "l'àrea metropolitana" lleidatana. Cal saber-ho i insistir-hi perquè la contraposició de guanys no resisteix comparació.

El més desconcertant de tot plegat és que l'Estudi informatiu del Ministerio concep el desdoblament a partir de dos premisses falses: a) "un tráfico relevante pese a la supresión del peaje en la AP-2". Des de l'alliberament del peatge de l'AP-2, s'ha passat de 7994 vehicles a 3922 (i el més important, dels quals, només un 9% camions); i b) "se trata de un trayecto con alto índice de accidentabilidad". Des de la supressió del peatge, cap accident mortal, cap accident amb ferits de gran gravetat. Cap. 

Per acabar. Cal no oblidar que la llarga lluita pel rescat de l'autopista, en gran manera, perseguia aprofitar l'autopista per no malbaratar més la ja prou castigada part de la comarca en aquest punt (alta velocitat, alta tensió, N-240, AP-2, oleoducte...).
Fa falta dir més coses?