Les darreres pluges caigudes a principis de mes han suposat un baló d'oxigen per als conreus de secà de la comarca, que encara són majoria. A la part nord i oest, la sequera dels mesos anteriors ja no deixava opció al miracle. Però a la banda més meridionals i allevantada de la comarca, l'aigua que ha caigut encara era a temps de salvar els mobles, i així ha estat. 

Ara bé, aquestes pluges també han deixat una lliçó. Amb la intensificació agrícola que s'està produint, bàsicament consistent en replanar finques i ajuntar-les, s'està procedint a un desmantellament massiu de marges i bancals que té una conseqüència directa: l'aigua de pluja que fins ara quedava retinguda a les terrasses, s'escorre sense cap fre en direcció al pendent. I no només això. L'aigua s'endú les capes més superficials, allà on s'acumulen els valuosos nutrients del sòl. 

Les quantitats que han deixat aquestes pluges han estat moderades en quantitat, 25-30-40 litres a les zones afectades en unes quantes hores, bàsicament en un parell de dies. I així i tot, els aixaragalls i els entollaments han estat notables. Només és un avís del que pot succeir si es produís un episodi de pluges realment agut. A banda del potencial erosiu de l'aigua sobre els sòls, un dels principals perjudicats per aquest fenomen són els camins, alguns dels quals arranjats a consciència de fa pocs anys en ocasió de les concentracions parcel·làries. Amb uns ferms i unes cunetes dimensionades per desaiguar uns determinats cabals, els camins es veuen ara totalment desbordats per cabals que multipliquen per cinc, sis o set allò que es va calcular al seu dia.

Caldrà, en definitiva, que els ajuntaments facin un replantejament seriós dels efectes que el desmantellament de marges pot produir sobre la seua xarxa viària rural si no la volen veure perjudicada i, de resultes, veure incrementada la factura del seu manteniment. Més encara, quan tots els experts anticipen que en el futur imminent (i de fet, ja ara), la pluja tendeix a concentrar-se en menys episodis.