Els darrers mesos, els carrers de les Borges s'han omplert de música, dansa i teatre, transformant l'espai públic en un centre cultural a l'aire lliure, amb tot el que això comporta. Això és perquè, l'art al carrer no és només un espectacle; és una invitació oberta a la participació ciutadana.

Aquest setembre, sense anar més lluny, vam poder gaudir de la preestrena d'una peça performativa que pocs dies després es presentaria a Fira Tàrrega. Amb una escenografia escassa, i al bell mig de la plaça, la companyia que actuava va ser capaç de generar un espai de joc i de diàleg viu entre artistes, espectadors i entorn urbà. La rialla nerviosa i la curiositat generades van contribuir a difuminar les barreres que, tot sovint, separen l'art de la vida quotidiana.

El fet que aquests esdeveniments siguen gratuïts i sense inscripció prèvia els fa encara més valuosos. En un món rural on l'accés a certes manifestacions culturals sovint és limitat, l'art al carrer trenca barreres, oferint experiències riques i diverses. I podem ben bé dir que reforça el teixit social, a diferents nivells. Ja que, quan els veïns i veïnes es reuneixen per gaudir d'un concert o una obra al carrer, participen, ni que siga per uns instants, en la creació d'un record col·lectiu i una identitat compartida.

No vull desmeréixer, ni de bon tros, la més que abundant agenda d'actes organitzats per entitats i associacions. Elles són les vertaderes i necessàries sentinelles de l'ús i gaudi popular de places i carrers. Però pense també que cal reconéixer i potenciar aquestes propostes. Al cap i a la fi, sempre és bona notícia que des dels ens públics s'aposte per fer més accessible l'oferta cultural que, d'altra manera, es quedaria en cercles més reduïts.E