Opinió
Carme Vidalhuguet

Carme Vidalhuguet

'Confeti'

El títol d'aquest escrit és el l'obra de Jordi Puntí,  guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la d'Òmnium Cultural de l'any passat, del jurat del qual en soc membre. I que l'autor darrerament ha presentat amb les biblioteques de les Garrigues. Amb doble protagonista, Xavier Cugat i un periodista d'espectacles, que actua de narrador, que és l'encert i la gràcia en l'arquitectura del llibre, l'autor ens presenta una ficció biogràfica del músic gironí com a correlat objectiu de l'ego, del que té Cugat, sí, però també del que en major o menor grau tenim tots els mortals. D'aquí que Confeti sigui la metàfora de l'èxit en la seva la doble màscara, la de la normalitat per sobreviure i la de l'excepcionalitat per sobresortir, en la dualitat de vida pública i de vida privada.

Puntí fa de la persona de Xavier Cugat el personatge de Confeti, però és que Xavier Cugat ja se l'havia creat ell, el seu propi personatge, sobretot quan a partir dels quaranta anys, quan ja és un músic conegut i reconegut, es reinventa: es posa perruca i ja no se la treu. Llavors comença a vendre's. Aquell nen que va néixer amb el segle XX al carrer del Sac de Girona i que es volia violista clàssic, quan s'adona que el seu desig fracassa s'inventa i decideix que vol una vida de festa i de felicitat constant, que potser de cara enfora ho sembla, però de cara endins és l'engany a si mateix.

Cugat arriba a Nova York havent passat per l'Havana, i és ell qui porta el ritmes llatins, les maraques i els bombos a la música americana, que s'hi queden, i que, òbviament, van evolucionant. De Nova York a Hollywood, amb dones joves, sogres i chihuahues, Xavier Cugat esdevé una figura que el públic més adinerat veu en directe i el més modest a través dels mitjans. Torna a Catalunya amb vuitanta anys i amb el país amb democràcia recuperada, s'instal·la al Ritz de Barcelona amb el Rolls a la porta, la pipa a la boca i el relat americà. Tot en ell són accessoris.

I de la seva privadesa, què en sabem? L'estudi que en fa Puntí, a la Biblioteca de Nova York, d'aquest català que emigra i que triomfa, i que és d'on arrenca Confeti, ens diu que fins i tot en l'autobiografia, Yo Cugat, hi ha molta invenció. Una vida feta, doncs, de contrastos i ràbies: aparences cara enfora i tristeses cara endins. El viure, tan costós!