Aquesta tardor s'han constituït quatre parelles lingüístiques a les Borges Blanques, un format de trobada en què una persona catalanoparlant i una persona que està aprenent català conversen durant una hora a la setmana. És la xifra més alta dels últims temps, i cal felicitar-se'n. Ara bé, és una xifra baixíssima, que, si bé és molt profitosa a nivell particular, poca cosa resoldrà en el repte col·lectiu d'eixamplar l'ús social de la llengua catalana. Últimament, també hem sabut que a Catalunya hi ha moltíssims més demandants de cursos de català que no pas oferta, un tap que es veu que no ve d'ara sinó que fa anys que dura.
És imperdonable que s'hagin succeït governs independentistes a la Generalitat i cap s'hagi arremangat amb un tema tan troncal per a la construcció nacional i la cohesió social. I això també té una traducció a escala local i comarcal, amb una oferta oficial de cursos de català molt escassa, limitada en horaris i molt centralitzada geogràficament. Malgrat la bona feina dels professionals docents, l'escassa oferta deixa centenars de convilatans sense opció d'obtenir la clau mestra d'entrada a la comunitat nacional.
La Diagnosi Migratòria presentada aquest desembre pel Consell Comarcal de les Garrigues també ho corrobora: "L'aprenentatge de la llengua catalana és crucial per garantir la inclusió de la població migrada estrangera a la comarca", diu, alhora que constata que els recursos per aprendre-la són molt minsos. Si hi sumem que molts autòctons es continuen adreçant als nouvinguts en castellà, les pedres a la teulada són evidents. La responsabilitat dels catalanoparlants a nivell individual i dels governs a nivell col·lectiu és tan gran com la urgència de posar-hi remei, que també hauran de vindre per la part individual i per la col·lectiva.
Ben mirat, a les Garrigues tenim alguns avantatges: hi ha un percentatge d'immigració relativament baix i, entre aquesta, predomina la d'origen romanès, amb una llengua romànica com la nostra i, per tant, un punt de partida més planer. La comarca, a més, va quedar molt al marge de la immigració espanyola dels anys 60 i té poca immigració castellanoparlant. Les oportunitats per fer del català el punt de trobada, doncs, hi són. No les desaprofitem.