L'agricultura se situarà com un dels principis rectors del futur Parc Natural de Prades. Els motius són lògics. Fora de les planes agrícoles de Ponent i zones planeres on és possible intensificar els conreus, a la resta del país el bosc va guanyant terreny inexorablement. Això, avui, ja es considera un problema no només de seguretat, sinó per a la mateixa biodiversitat.

Primer, per a la seguretat i la pròpia existència dels espais, ja que una massa forestal contínua representa una amenaça d'incendi que si s'arriba a materialitzar, és molt difícil d'aturar. Només les carreteres i, sobretot, els conreus, constitueixen un factor de prevenció, i això ja s'està començant a traduir en la gestió dels espais naturals i el dia a dia dels seus equips tècnics.

Però també, i això és novetat, s'està començant a posar l'èmfasi en el paper dels pagesos i el manteniment dels conreus i, en el cas dels espais de muntanya, en les pastures. És fàcil d'entendre. S'ha comprovat, amb xifres, que la biodiversitat augmenta molt més allà on hi ha una combinació d'hàbitats -on conflueixen les espècies característiques d'ambients boscosos amb espècies d'ambients agrícoles i agroforestals- que no pas allà on domina un paisatge únic, encara que sigui bosc. I a això -no cal pas recordar-ho als pagesos!- hi cal sumar els avantatges sobre les espècies que habiten al bosc, però complementen la seva dieta en els conreus.

Traduir als fets aquest necessari rol central de la pagesia en la gestió del futur parc ben segur que tindrà les seues dificultats, però aquest és un dels objectius que es marquen d'entrada. De manera pionera, s'estableix la presència del sector agrari en la junta rectora, principal ens de governança del parc. La vegueria de Ponent és l'única de les nou de Catalunya que no disposa de cap Parc Natural. Aviat, encara que sigui de gairó, les Garrigues serà l'única comarca de Ponent que podrà lluir aquest atribut.