El pantà de l'Albagés ha sigut notícia arreu. S'ha posat el crit al cel pel fet que, estant ple el de Rialb -que ha hagut de desembassar i tot-, no s'hagi pogut aprofitar per omplir una mica més el de l'Albagés. La reclamació és tan legítima com necessaris són els plans d'Autoprotecció i d'Emergències, dos documents que no són "una simple firma en un paper", com ha dit amb excessiva lleugeresa algun representant polític, sinó que requereixen un procés complex que, com a tal, té els seus tempos i ara la Generalitat s'ha compromès a accelerar. La seguretat de l'entorn de la presa és primordial, i Déu-nos-en guard que algun dia passés una desgràcia i haguéssim de lamentar que els plans no es van fer amb prou garanties. Els mateixos regants del Segarra-Garrigues així ho entenen, i el 4 d'abril ho manifestaven a l'acte que es va fer al pantà. Això no treu la incomprensió per no haver omplert més el pantà, ara que hi havia l'ocasió per fer-ho, perquè temps enrere ja s'havia omplert més.

Aquests dies també s'ha alimentat una certa visió segons la qual s'hauria privat els regants de l'aigua del Segre, i cal deixar clar que només amb l'aigua que hi ha ara al pantà, n'hi ha de sobres per abastir el reg d'aquest any i el de l'any que ve. I aquí s'obre el debat sobre els usos de l'aigua. Concebre-la com un recurs exclusivament al servei dels sectors econòmics seria un error. Si com a país ens lamentem de les reculades del delta de l'Ebre i ens solidaritzem amb els arrossaires del sud, hem de tenir present que aquella aigua -i els sediments que arrossega- prové  del mateix lloc. En un context d'emergència climàtica, necessitem visions globals. Ara bé, després de tants anys d'espera i de construcció, i amb un peatge gens menyspreable en nombre d'hectàrees sacrificades sota la infraestructura, els pagesos de les Garrigues haurien de tenir certa preferència de reg quan arribin les restriccions. I, com a comarca, no podem oblidar una altra cosa: la vergonya que suposa que la pista de circumval·lació de l'Albagés a Cervià quedi inacabada a les Besses, quan és una via capital per connectar les dues bandes de la comarca i donar accés a l'autopista.