Crec que no m’equivoco si afirmo que, tradicionalment, els programes electorals de les eleccions municipals sovint s’han cuinat en cases particulars, amb més presses de les desitjades (així m’ho fan creure algunes propostes o la manca d’aquestes en més d’un projecte) i entre un equip molt reduït de persones (la candidatura i poca cosa més). Aquesta “clandestinitat” –volguda o no– com a mínim resulta una mica estranya, sobretot si no perdem de vista que estem parlant de la cosa pública, és a dir, d’aquelles propostes que regiran la vida del poble durant els propers 4 anys.

Vull pensar que en els darrers anys existeix una tendència que trenca aquesta manera de fer. S’ha millorat en les estratègies comunicatives de les candidatures, més enllà del típic míting de campanya. S’organitzen xerrades, sopars... per explicar els projectes a part de la ciutadania (sovint entitats, empresaris/àries...) o a tota ella. Malauradament, la majoria d’exemples que em vénen a la ment no són de la comarca.

Comptar amb la gent en els processos de presa de decisions resulta bàsic si pretenem superar una democràcia representativa; no fer-ho té unes repercussions evidents: allunyament de la ciutadania respecte els/les que ens governen, desmobilització (a més d’un poble segur que ha estat difícil confeccionar més d’una llista electoral) o trivialització de la política en general (pensem en la proliferació de partits friquis...). En aquest sentit, els programes electorals haurien de ser el full de ruta que hauria de marcar les futures polítiques públiques. És necessari fer el petit esforç de posar en comú i recollir noves propostes en matèria de joventut amb el jovent del poble (i més si es compta amb una associació); detectar les necessitats de la gent gran amb la seva participació, o consultar quines han de ser les prioritats de la legislatura en matèria d’infraestructures i quins usos es volen donar a les ja existents. I així amb tot allò en el que es vol incidir des de l’ajuntament.

És ben sabut que aquest petit esforç aporta uns beneficis evidents (sempre que les propostes es tradueixin en fets). Per començar, existirà una major legitimitat per part de qui governa i augmentarà l’interès i la implicació de la ciutadania en tot allò que els afecta.