L’altre dissabte sopàvem amb una parella d’amics. Ens explicaven com n’estan, d’enganxats al Twitter. Informació al moment, comentaris als comentaris, retransmissió de qualsevol esdeveniment quasi en directe... Són periodistes i ens deien que s’assabenten més de pressa de les coses a través d’aquesta xarxa que de qualsevol altra manera. A les Festes de Maig de Lleida, la Paeria l’ha posat en marxa com a canal per informar al moment de les activitats, de si se suspenien o no per la pluja, i la veritat és que era molt útil. La meva amiga em deia que era seguidora d’Obama, de Carles Puyol, d’Iniesta... De fet, mentre sopàvem crec que va ser un d’ells que va penjar una foto d’una gata. Centenars de personatges públics publiquen Tweets sobre coses. I em preguntava fins a quin punt podem prendre-ho com a oficial? Si el diputat o diputada tal comenta quelcom al Twitter, qui ho diu? La persona o el càrrec públic? Preguntava als meus companys: són oficials aquestes declaracions? Ja hi ha hagut casos de persones que han demanat perdó pels seus comentaris. I és lògic que tinguem aquests dubtes. Si posem per cas que una alcaldessa d’un poble publica Tweets, qui ho fa? La persona en concret o l’alcaldessa? Pot fer-ho o no? La llei Facebook alemanya, en el seu moment, ja va ser innovadora, però va suscitar encara més el debat. Pot una empresa tenir en compte informacions del personal a les xarxes socials per a finalitats laborals? Et poden acomiadar en funció de les informacions que llegeixen sobre tu a les xarxes? Poden ser criteris a l’hora de contractar-te al marge dels laborals?

Certament, una persona pot penjar o donar accés a segons qui als seus continguts, però pots aparèixer en una altra banda, en alguna altra foto o comentari. Aquella llei parlava que això no es podia fer, però com ho podràs demostrar? Si fins i tot hi ha empreses que busquen informacions sobre el personal a les xarxes. Jo crec que ara hi ha un embolic en matèria de privacitat, legislació i seguretat molt gran. I, d’altra banda, l’èxit d’aquestes xarxes augmenta i la seva utilitat no es qüestiona. És un panorama comunicatiu sense precedents.