Ball rodó és una dansa. Cal donar-se les mans, seguir un ritme, acordar els passos. Una metàfora de com dur a terme qualsevol projecte col·lectiu: establint un ritme i posant d’acord les persones perquè els esforços individuals sumin. Més enllà del treball diari de cadascú, tenim reptes i fites col·lectives per aconseguir. Vivim i ens movem en un territori rodejats de persones. El nostre entorn social més proper, com l’atmosfera que respirem, cal que sigui el més net possible, sense contaminació. Això no es fa sol; entre tots fem el nostre entorn, però també el modifiquem i el podem fer més saludable.

Els sous dels polítics. Hem llegit “l’alcalde de Mollerussa es rebaixa el sou un 34%” (diari Segre). Aquesta decisió –en diferents proporcions o percentatges– s’està repetint en altres ajuntaments. Està ben vist que les persones que s’han presentat voluntàriament a càrrecs públics s’abaixin el sou. Hi ha qui diu que els polítics no cobren sous adequats a la seva responsabilitat; que si cobressin d’acord amb els criteris del mercat de treball, la gent més capacitada estaria disposada a servir uns anys en la política. Jo en dubto una mica, d’aquest raonament: perquè les elevades nòmines dels directius d’empreses, a més de la responsabilitat, es cobren en funció dels objectius acomplerts i dels resultats obtinguts. I perquè no veiem que la majoria dels polítics que tenen retribucions elevades assoleixin nivells d’eficiència destacada. Un detall llegit al mateix diari :“Solsona (l’alcalde) va anunciar rebaixes en la compensació per assistència al ple (de 110 a 100 euros)”. Trobeu bé que amb diner públic es pagui els regidors pel compliment d’un deure i un compromís? Quan llegeixo o sento dir les batusses que esclaten dins els partits per ocupar llocs segurs a les llistes, no puc deixar de recordar allò de “manar és servir”. A l’Espluga Calba, els regidors no cobraran per assistir als plens. Així ens agrada.