NEREA NIUBÓ - Com va sorgir la idea dels cursos per ensinistrar gossos tofoners?
FRANCESC MARTÍN- Primer, va començar tot amb la perruqueria de la Laura. La seva mare ja era veterinària quan era petita i, per tant, aquesta afició ja li venia des de llavors. Després, ens vam anar endinsant més al món dels gossos, que sempre ens ha captivat. A més, em vaig treure el títol d'Educador Caní. Per últim, un company meu que feia mantrailing -rastreig que fan els gossos per a localitzar persones desaparegudes- es va trobar una tòfona mentre buscaven. A partir d'aquí em va augmentar l'interès fins a presentar-nos a fires. A la primera que ens vam presentar vaig veure que a Espanya no hi havia cap homologació de gossos tofoners. Arran d'això vam decidir crear el primer curs en tot l'estat espanyol amb homologació de gossos tofoners.
N.N. - Com funciona la tria de gossos per buscar la tòfona? Han de tenir algunes característiques o ser d'unes races concretes?
F.M. - Tots els tipus de gossos serveixen per buscar tòfona. Si tenen nas, serveixen (riu). Sí que és veritat que, per exemple, si ets truficultor preferiràs un gos d'una raça que aguanti més, que sigui més canyer. Però servir, serveixen tots. Una vegada em van portar un Pomerània pel qual no donàvem un duro i ens va sorprendre a tots.
N.N. - I per ser educador de gossos tofoners es necessita algun tipus de títol?
F.M. - No, més que res és especialitzar-te en una cosa i anar-te renovant. Dedicar-t'hi, i a poc a poc vas aprenent tu mateix.
N.N. - Quin és el procediment de la cerca del gos per a la tòfona?
F.M. - Primer, s'ha de condicionar al gos a una determinada olor que en aquest cas és la tòfona. Un cop ja li és coneguda, es tracta de fer exercicis i cada vegada més complicats. Sempre que el gos trobi la tòfona, el felicites amb un premi i, si no la troba, no passa res. Mai s'ha de castigar-los perquè pot ser que el gos es desanimi i no torni a buscar. Al curs ho ensenyem que, com més els cuides, més treballaran.
N.N. - De què consta cada curs?
F.M. - El curs es fa dos caps de setmana. El primer dia ensenyem la teoria i després passem a la pràctica. De teoria ensenyem a com ensinistrar els gossos a buscar tòfones, com aprenen els nostres gossos treballant, com funciona el seu nas, entendre el seu llenguatge i on i quan podem buscar tòfones. D'altra banda, a la pràctica ensenyem el funcionament del clicker, l'ensinistrament per localitzar les tòfones i la pràctica en una finca de cultiu i en una de silvestre. Cada curs el fem un cop a l'any, abans de l'estiu, que és la temporada de la tòfona d'estiu i és més barat, ja que la d'hivern costa més.
N.N. - Hi ha el perill que algun gos es mengi la tòfona mentre l'ensinistreu?
F.M. - No perquè el que fem és ficar la tòfona dins d'un envàs d'aquells grocs dels ous Kinder. D'aquesta manera, la tòfona queda dins i mosseguen l'envàs que serveix per protegir-la.
N.N. - Quins tipus de tòfona hi ha?
F.M. - Que comercialitzem tenim la tòfona blanca d'estiu i la tòfona d'hivern, que és negra. Després, també hi ha la tuber brumale, que també és negra, són iguals, però es diferencien per l'olor. Aquesta última, la brumale, s'assembla molt a la tòfona negra d'hivern (melanosporum) però no és tan bona i, per tant, és més barata. Per això, moltes vegades s'ha de tenir cura perquè a alguns restaurants t'intenten colar la tòfona brumale per la tòfona d'hivern, molt més bona i més cara. Pel que fa a la cerca, un gos te les troba totes per igual, ja que dins de l'escala d'olors totes tenen una similitud.
N.N. - Cada vegada el món de la tòfona creix més. Com es nota això?
F.M. - Sí que és cert. Cada vegada hi ha més fires, més productes, més restaurants selectes, etc. I es nota molt al món dels gossos, ja que per a la gent és una activitat més que pots fer amb el teu gos. Uneix tres coses essencials que cada vegada tenen més pes: el gos, la gastronomia i el bosc.
