MIQUEL ANDREU - Us l'esperàveu, la intervenció militar de Rússia?
OLEC IGNATYEV - Hi havia un cert risc, però en ple segle XXI ningú no s'ho esperava. En tot cas, no guanyaran la guerra, perquè tenim un exèrcit molt preparat. Des del 2014, amb l'ocupació de Donetsk i Lugansk, han arribat a Ucraïna molts militars dels Estats Units per col·laborar amb el nostre exèrcit i ensenyar-los a manejar armes modernes. En tres setmanes de guerra, Rússia no ha aconseguit res, cada vegada estan més desgastats. No estan assolint els seus plans, estan emprenyats i per això fan el que fan, que és pur terrorisme. El problema són els atacs aeris però, gràcies a Déu, tenim tot el món al darrere, els Estats Units i la Unió Europea, que ajudaran i apretaran molt.
M.A. - Tens un fill allà. On viu?
O.I. - Som de la capital, Kíiv, però ell treballa en una empresa d'alimentació que es va traslladar a Lviv, prop de la frontera amb Polònia, i ara està allà, on no hi ha perill. Està apuntat a l'exèrcit, però de moment no l'han cridat perquè primer hi van professionals. Tenim molta gent preparada, perquè des del 2014 que estem en tensió amb els prorussos.
M.A. - La teva mare viu a Kíiv. Allà sí que hi ha més perill, no?
O.I. - La capital està molt protegida. Pateixen més els pobles del voltant.
M.A. - I ella vol vindre?
O.I. - No. Viu en una casa amb un refugi, on baixa en cas d'emergència. També hi ha el metro, que fa de refugi.
M.A. - Té problemes per trobar menjar?
O.I. - No, les botigues estan obertes, les farmàcies també... A la capital es treballa amb normalitat. Una part de la indústria ha estat destruïda, però s'intenta que el país continuï igual, amb guerra o sense; estem plens de força. El 93% dels ucraïnesos pensa que guanyarem.
M.A. - Tu t'has plantejat anar cap allà?
O.I. - Ho havia pensat, però no soc professional i ja no tinc passaport ucraïnès. Podria anar amb les milícies d'estrangers, però hi va gent que ha estat en guerres i s'ha d'estar molt preparat. Si veiés que faig falta, hi aniria, però de moment no cal.
M.A. - Com us informeu des d'aquí? D'on us arriba la informació, principalment?
O.I. - Tinc la televisió ucraïnesa a casa, per internet, i des del mòbil ho pots veure tot. Avui dia no hi ha problema, parlem amb amics, estem en contacte amb molta gent. Ara estem molt units. Cadascú des del seu lloc ha d'ajudar en allò que pugui. Nosaltres, per exemple, col·laborem amb ajuntaments del Pla d'Urgell, preparant el pis que s'ha cedit a una família a Castellnou de Seana, anant a manifestacions, fent crides per recollir material, ajudant amb el tema dels papers i permisos, etc. També vam tindre una noia i el seu fill una setmana a casa, i ara s'han traslladat a casa d'una amiga de la meva dona.
M.A. - Com valores la reacció de la societat catalana?
O.I. - Molt bé. Tothom ajuda, tothom em pregunta si fa falta alguna cosa. I és que no és un problema nostre només, és un problema d'Europa; nosaltres estem protegint tota Europa d'aquesta gent.
M.A. - Abans de la guerra teníeu relació amb gent de Rússia?
O.I. - És que som quasi germans! Molta gent té família allà i a la inversa, hi ha molta barreja, però tot això trenca les relacions, i els mitjans russos no ensenyen la veritat, els fan creure que som terroristes, que som feixistes i viuen enganyats. Ara comença a aflorar la veritat i alguns surten a manifestar-se, però hi ha molta repressió i molta por. Molts russos han marxat, també.
M.A. - I aquí en teniu, de relació amb gent originària de Rússia?
O.I. - No. Tant la meva dona com jo tenim carreres universitàries i sempre hem pensat que quan arribes a un altre país t'hi has d'integrar, aprendre'n l'idioma, parlar català, etc. Sí que coneixem ucraïnesos, però sempre hem tingut molts amics d'aquí.
