NEREA NIUBÓ - Com va ser el teu inici en el món del land art?
MARISSA MARTÍ - Em vaig assabentar que existia aquesta forma d'expressió artística a través del Jaume Pinyol, un dels meus caps, quan treballava a la floristeria Pinyol. Ell era professor de l'Escola d'Art Floral de Catalunya i un any, a Girona, Temps de Flors, a la Devesa, totes les escoles tenien assignat un espai per fer una intervenció de land art. A través d'ell vaig saber què era. Ho vaig trobar molt interessant i els primers inicis van ser al jardí de casa.
N.N. - Va haver-hi alguna cosa en concret que et va inspirar en les teues peces?
M.M. - El territori. Trobar-me en aquest espai, en aquestes terres que m'encanten... Sempre m'hi he identificat molt i m'han atret les terres de secà i la varietat de flora i fauna que hi ha. I al ser florista, encara més, m'ha impressionat. Fins i tot, l'any passat, a l'espai de la Coma Franca, descobria flors que no havia vist en la vida. És el que em sorprèn de les terres de secà, com en aquest clima tan extrem i dur hi pot haver aquesta diversitat.
N.N. - Sempre has tingut afinitat amb la naturalesa?
M.M. - Sí, des de ben petita la meva padrina tenia jardí i en tinc molts bons records. Després, a casa tinc un pati que l'he anat transformant en un jardí i ser florista també hi ha influït. És vocacional.
N.N. - Quan vas tenir clar que et volies dedicar a florista?
M.M. - En un moment que em trobava sense feina em vaig plantejar què era el que realment m'agradava i la meva resposta van ser les flors. Així que vaig intentar fer un curs per aquí, després vaig començar a treballar en una floristeria i vaig començar a fer la tècnica base a l'Escola d'Art Floral de Catalunya. Arran d'aquí, vaig fer pràctiques a diferents floristeries fins a la que estic ara, Flaires i Flors.
N.N. - Quan creus que és un bon moment de fer una nova creació? Les fas al moment o improvises?
M.M. - És el moment en el qual tu t'inspires al veure l'espai, els materials... M'inspiro sempre allà, no ho penso des de casa. Normalment, ho tinc al cap i ho plasmo com si tingués una fotografia dins. Després, penso des d'on ho faig i com. A l'espiral, per exemple, al mig hi ha un pi viu i comença des d'allí. Fa un contrast del que està viu amb el que he tret d'arbres que estan morts.
N.N. - Quant temps tardes a fer una obra?
M.M. - Depèn. Els ametllers tricotats són molt entretinguts, depèn de la mida de l'ametller també, però en alguns m'hi he passat 8 o 9 hores. O una mida mitjana d'ametller són unes 4 o 5 hores.
N.N. - Has desfet alguna creació perquè no et va convèncer?
M.M. - Sí, on hi havia l'espiral havia pensat fer com diversos cercles amb pedres i no m'agradava gens perquè no era gaire vistós, no s'apreciava. Després, em vaig il·luminar de tant pi caigut i tant material que hi havia allí i vaig pensar de fer l'espiral, que sempre m'han agradat.
N.N. - Amb quins materials acostumes a treballar?
M.M. - He utilitzat pedres, branques, fulles, terra, pinyes i també molsa. Més o menys és això.
N.N. - Quina temporada t'agrada més per crear?
M.M. - La primavera, tot i que amb boires he tricotat també.
N.N. - Darrere de les teves creacions n'hi ha alguna que tingui un missatge amagat?
M.M. - No missatge, però sí sentiment perquè realment penses "he sentit el que és la veritable felicitat". Mentre estava pintant un dels pins, així ho vaig sentir. Pintava amb aquella pau, sentint els ocells, amb una calma... jo sola i fent el que m'agradava, i vaig dir: és la felicitat. A més, és gratificant veure que pots plasmar el que havies pensat i produir efectes a la gent. Jo no em considero una gran artista, però per a mi això és gratificant. Gaudeixo i potser el que jo gaudeixo ho transmeto a la gent. Quan fas una cosa que t'agrada, de rebot, produeixes aquest efecte als altres.
