XAVIER FRANCH - Com a agutzil, et deus conèixer tots els racons del poble.
ABDERRAHMAN CHERGI - Sí, més o menys, i tota la gent també. Quan t'atanses més a la gent i hi tens més tracte, ja comences a veure més coses.
X.F. - Per la part bona o per la dolenta?
A.C. - Les dos coses, però crec que la dolenta t'afecta una mica més. Sempre penses que podríem ser millor, podríem viure millor, però és molt difícil.
X.F. - L'agutzil ha d'estar preparat per a tot quan passa alguna cosa al poble.
A.C. - Sí, som un comodí. A tot arreu ho fem gairebé tot, inclús alguna feina que no havíem fet mai intentem fer-la.
X.F. - Amb què t'has trobat que no hauries fet abans?
A.C. - Per exemple, en tasques de fuster, quan ha tocat arreglar algun pany o alguna porta. No té cap secret, però s'ha de ser una mica manetes. Has de buscar la lògica de les coses i ja està. El meu punt fort és l'electricitat i la fontaneria, i això no ho toquem cada dia. Últimament estic mirant alguns vídeos d'electrònica, que no m'agradava gens abans, perquè és tot massa petit. Ara m'encanta. I així puc arreglar alguns circuits electrònics per donar-los una segona vida i tornar-los a col·locar.
X.F. - Tinc la impressió que les brigades sovint apaguen focs dels ajuntaments.
A.C. - Hi ha una frase feta àrab que diu "no pots corregir l'ombra si el pal està tort". Si la gent ens veu atabalats, és perquè ve de dalt. Hem de diferenciar el que és urgent d'una feina que s'havia de fer i s'ha deixat passar, una negligència.
X.F. - Com milloraria la vostra feina?
A.C. - El més dolent en aquesta feina és que et poden fer fer el que faci falta, perquè no tenim un estatut que defineixi les tasques que hem de fer. Un electricista no arreglarà una calefacció perquè és una responsabilitat que no li toca. Un agutzil no pot dir que no, i tot i això no som persones que servim per tot.
X.F. - Tens relació amb altres agutzils?
A.C. - M'agradaria que ens poguéssim reunir els agutzils de les Garrigues i intercanviar opinions, problemes i dificultats que hem pogut solucionar. És una feina que crema, que t'endús a casa, i ara, amb els mòbils, no tens horari.
X.F. - I amb els veïns, com és la relació?
A.C. - Ara vas a l'entrada del poble i li preguntes a algú per l'Abde i et portaran a casa. Em coneixen més que a l'alcalde (riu). I la canalla també: "Abderrahman, hi ha un gat mort!" Ja em saben la feina... El que sí que veig és que la gent dels pobles ara és comporta com la gent de la ciutat. Abans cadascú netejava un tros del carrer. Ara, si algú veu un tros de paper a terra o una cagada de gos, truca a l'Ajuntament. Hem de fomentar un canvi de cultura.
X.F. - Havies promogut classes d'àrab amb altres companys marroquins per a nens i nenes i altres granadellencs.
A.C. - Com que la gent de la Granadella que viu fora vol que els seus fills parlin català, ens vam adonar que volíem fer alguna cosa perquè els nostres fills també coneguessin l'àrab. Almenys per ensenyar-los a llegir. I les classes eren obertes a tothom. Perquè el problema que crec que hi ha entre el nord i el sud és que falta comunicació, vies culturals.
X.F. - Per on creus que s'ha d'avançar?
A.C. - La iniciativa l'hem de prendre nosaltres. Perquè la cultura marroquina i la cultura catalana tenim moltes coses en comú, vam compartir molts anys d'història, cultura, i la cuina és mediterrània. El que falta és voluntat i iniciativa. Hem començat per les classes d'àrab, però no només hem de fer classes. L'idioma és una part de la cultura, no ho és tot. S'havien fet trobades de menjar, però quedava reduït a "que bo estava tot", i aquí s'acabava. Ens hem de conèixer més. Per què hem vingut? D'on hem vingut? Qui som? Ens hem de fer conèixer més, perquè la gent només sap que venim del sud de l'estret de Gibraltar.
X.F. - Seria positiu crear alguna entitat de persones marroquines o migrants?
A.C. - Sí, però no se'n pot garantir la continuïtat. S'ha de començar. I potser pot servir per fer una trobada gegantesca de tots els pobles que pugui ser model. Potser és massa somiar? Seria bonic.
