Íngrid Teixidó Tarragó Una de les responsables del projecte Almia, d’Almatret

Almia era una idea, un concepte, i ara va agafant forma

Almatret, 1979. Tot i que viu a Lleida, on treballa d'auxiliar administrativa, és filla d'Almatret i hi va cada setmana. És una de les regidores de l'Ajuntament, en concret de les àrees d'Aigües, Medi Ambient i Agricultura. En aquest sentit, és una de les responsables municipals del projecte Almia, una iniciativa que fa uns cinc anys que està sobre la taula amb la idea d'aprofitar la localització del poble per fer divulgació sobre les energies i, al mateix temps, generar-hi activitat i fixar població.

MIQUEL ANDREU - Què és Almia? 
ÍNGRID TEIXIDÓ -
És un projecte ambiciós que ja ve de l'anterior consistori i que té diferents branques, una és Almia Educativa, amb què un grup de voluntaris, professors de ciències i tecnologia es reuneixen una vegada al mes i creen les activitats pedagògiques i didàctiques que s'ensenyaran als centres i escoles que ens visiten. Fins fa poc, Almia era una idea, un concepte, i ara va agafant forma. L'any passat vam fer una prova pilot, va funcionar bé i enguany ja han vingut més centres.

M.A. - Amb quin objectiu va néixer?
Í.T. -
Tot plegat neix arran del fet que Almatret havia rebut molts molins eòlics i, per tant, tenia una font d'ingressos important, però, paral·lelament, la gent marxava i cada vegada hi havia menys població. El consistori del moment es va plantejar un projecte engrescador i relacionat amb l'energia, ja que és un poble proper a la nuclear d'Ascó, a la central hidràulica de Riba-roja, molt relacionat històricament amb la mineria, ara amb l'eòlica, hi ha plaques solars... Geogràficament és ideal, perquè en molt poc espai ho pots veure pràcticament tot. El projecte pretenia crear llocs de feina i posicionar Almatret al mapa, tot i que frenar el despoblament continua sent molt complicat.

M.A. - El projecte va vinculat, també, a la creació d'un Centre d'Interpretació de les Energies.
I.T. -
Sí, es fa al recinte de les antigues escoles, que es van haver de tancar el 2011 per falta d'alumnes. S'estan a punt d'acabar les obres de l'edifici i després s'haurà de fer la museïtzació. 

M.A. - A les antigues escoles també hi ha un alberg.
I.T. -
Sí, sí, està en funcionament des de fa un any i mig o dos, al que havia sigut una de les classes de l'escola. Té capacitat per a vuit persones i va venint genteta. Just a la vora és on s'està fent el Centre d'Interpretació de les Energies; és el mateix complex.

M.A. - Per a quin tipus de públic està concebut, el Centre? Públic general, familiar, docents, especialistes?
I.T. -
Està pensat per abraçar el màxim de públic possible. Les proves que s'han fet fins ara sí que estaven adreçades més a instituts de Secundària, sobretot entre setmana, però de cara a caps de setmana, ponts, vacances, es vol arribar a públic familiar, que pugui combinar les visites a veure com és un molí, com es capta l'energia eòlica i la solar, fer les pràctiques als tallers, dinar i, al mateix paquet, fer una ruta senderista, etc. Almatret en si ja té molt potencial, perquè estem en una ubicació privilegiada, amb un paisatge espectacular, però té el valor afegit d'aquest projecte de les energies.

M.A. - Un dels actors del projecte és la Universitat de Lleida. Quin paper hi juga?
I.T. -
Fonamental. De fet, el projecte va començar bastant de la seva mà, ells són qui hi posen el coneixement. Nosaltres, com a municipi, podem tindre la idea al voltant de la importància de les energies, l'energia verda, l'autosuficiència, etc., però, si no hi poses algú que sàpiga de què parla, no avances. Hi participen el grup de recerca GREIA, de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, i, en la part educativa, el grup de recerca EDO, de la mateixa universitat. 

M.A. - Hi havia la idea que Almatret arribés a ser autosuficient energèticament. Suposo que és complicat, per molts aerogeneradors que tinguis al terme.
I.T. -
Com a objectiu ambiciós, la idea hi és, i més en aquest context d'inestabilitat, però és difícil. De moment s'està treballant en una mena de cooperativa participada entre ajuntament i particulars per posar plaques solars. 

M.A. - Ara hi ha 44 aerogeneradors a Almatret i hi ha projectes per posar-ne 22 més. Serien massa?
I.T. -
No podem tancar la porta a aquest tipus d'energia. D'energia en necessitem, d'una manera o d'una altra, però no m'agradaria que hi hagués una massificació. Que n'entressin uns quants més penso que estaria bé, però si fos en massa, que tot s'hi valgués i  carregant-nos-ho tot, no ens agradaria.