Mariona Forcat - Com va començar la teua afició a la música i, concretament al cant coral?
Marta Gelonch - He cantat des que puc recordar. Els meus pares ja cantaven a l'orfeó Terrall i de molt petita em van apuntar la coral infantil Veus Naixents. I és una droga que ja no he pogut deixar mai més.

M.F. - Perquè fins ara que cantes i continues cantant... 
M.G. - Sí. Als Naixents vaig veure que m'agradava la música i em van apuntar a l'Escola Municipal de Música de les Borges. Quan ja érem dels més grandets, el 1993, de la mateixa escola va néixer el Cor Euridice i des d'aleshores que ja no l'he deixat. De fet, l'any que ve ja estem preparant algunes sorpreses per celebrar el 25è aniversari del cor. 

M.F. - I vas fer Magisteri i els Estudis Superiors de Cant també, no?
M.G. - Després de les Borges, vaig passar al conservatori de Mollerussa i després al de Lleida. I aquí em vaig aturar per estudiar la carrera de Magisteri Musical. Quan la vaig acabar i, per recomanació d'un professor que havia tingut a la carrera, em vaig decidir a mirar d'entrar al Conservatori del Liceu. Allí vaig fer els quatre anys dels Estudis Superiors de Cant.  

M.F. - I compagines la feina de mestra amb l'Orfeó Català des de fa dos anys...
M.G. - Sí. A L'orfeó també vaig entrar-hi després de parlar amb una companya meua del Conservatori del Liceu que hi era. Em vaig apuntar a les proves per entrar com a contralt i em van seleccionar. 

M.F. - És difícil accedir-hi? Quanta gent entra cada any?
M.G. - Hi ha poques places. L'any que vaig entrar jo vam entrar dues persones a la meua veu, contralt.

M.F. - Què suposa ser a l'Orfeó Català quant a compromís?
M.G. - Ells t'ofereixen dues opcions: compromís d'11 mesos a l'any, de setembre a juliol o períodes més curts. Jo aquest any m'he compromès als 11 mesos i em suposa que he d'anar molt ajustada d'horari. Jo faig el meu horari laboral a l'escola i, a les cinc, quan plego, marxo cap a Barcelona a assajar i, entre que acabo l'assaig i arribo una altra vegada a les Borges és la 1 de la matinada. Això dos dies per setmana mínim. Per exemple, fa dues setmanes vam assajar de dilluns a dijous i divendres, dissabte i diumenge vam tenir concerts. 

M.F. - Molta dedicació. Però tu mateixa has dit que ho vas triar tu. Deu valer la pena. 
M.G. - És clar. L'Orfeó Català és una formació molt gran -actualment som gairebé 90 cantaires- i això no passa en gaires cors més. Treballem amb directors de renom internacional, amb orquestres com l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, orquestres estrangeres... És gairebé l'únic cor català que té la capacitat econòmica i d'envergadura de gent per fer tots aquests muntatges. 

M.F. - Un es pot dedicar al cant?
M.G. - A l'orfeó només cobrem per concerts. La meua feina és la de mestra, si no, no em podria permetre ser a l'orfeó. La majoria de gent no s'hi pot dedicar, igual com molts esportistes d'elit que tampoc poden. Doncs imagina't dedicar-te a alguna cosa cultural... on s'inverteixen molts menys diners que amb l'esport. 

M.F. - Per què t'agrada el cant?
M.G. - Perquè és alguna cosa que m'han fet estimar des de petita i m'hi trobo bé. Aquí a les Borges sempre hi ha hagut tradició coral i als meus professors sempre els he dit: jo no sé si mai acabaré sent una gran solista, però no és pas el meu objectiu. El meu objectiu és millorar molt a nivell coral. 

M.F. - Com creus que està la salut del cant coral a Catalunya?
M.G. - Està molt viu. A nivell de corals infantils cada vegada que fan una trobada es reunixen centenars i centenars de persones. Sí que és cert que a les corals de poble hi ha força gent gran, però hi ha afició i públic. L'últim concert, fa pocs dies, l'hem fet a l'Auditori de Barcelona, on hi cap una animalada de persones. Vam omplir divendres, dissabte i diumenge. 

M.F. - I després de l'Orfeó?
M.G. - L'orfeó català és una de les corals més potents i, de moment, en tinc més que suficient. M'hi queda encara molt camí per recórrer amb projectes molt interessants. També sóc directora de dos corals, mestra, sóc al Cor Euridice...