MIQUEL ANDREU - Amb tot el que has voltat, has pogut veure realitats urbanes i rurals. Tot i que les Garrigues continua dins el context rural, les Borges ja seria una especificitat pròpia que s'aproximaria a les condicions urbanes?
LLUÍS TICÓ - Jo diria que encara no. Per sort, encara hi ha molta distància entre els dos mons. Tot i que les Borges és una ciutat petita i hi ha hagut canvis demogràfics i problemàtiques recurrents, no és comparable. Aquí, a nivell de seguretat, estem francament bé. Els augments delinqüencials han sigut proporcionals o inferiors als dels territoris urbans.

M.A. - En quin punt estem, a les Garrigues? 
L.T. - Fa dos anys vam tindre un total de 763 fets delictius. L'any passat i fins al març d'aquest any en portem 799. És a dir, no estem en un creixement d'un 20 o 30% que pot haver tingut una àrea metropolitana, sinó que l'augment és lleuger i molt més sostingut que a la ciutat de Lleida, per exemple, o una ciutat gran.

M.A. - Quin tipus de fet delictiu predomina? 
L.T. - El gruix són temes de patrimoni (robatoris a domicilis, empreses, establiments, cabanes, magatzems). Pel que fa als delictes contra les persones (lesions, agressions sexuals, maltractaments, etc.), estem dins l'estàndard.

M.A. - Al conjunt de la Regió Policial de Ponent, veig que entre el 2019 i el 2022 agressions i abusos sexuals, amenaces i maltractaments dins la llar van créixer. 
L.T. - És que la majoria d'agressions i abusos sexuals també es cometen dins l'àmbit familiar i proper. De totes maneres, hem de tenir en compte que l'augment en violència de gènere també té a veure amb el fet que la dona és més conscient que hi ha certes conductes que no es poden tolerar. És un canvi cultural important i és molt positiu. El preocupant seria que mantinguéssim una taxa negra, oculta, com la que hem tingut durant molts anys. Cal que es vagi destapant.

M.A. - L'eliminació dels peatges de l'autopista sembla que ha facilitat la comissió de delictes per part de gent que ve, actua i marxa.
L.T. - És un problema d'arreu del territori. Fa molts anys, o fins i tot a grans ciutats, sí que podíem parlar de persones del territori que robaven habitualment al mateix territori, però l'augment de la mobilitat fa que la delinqüència també es bellugui. Avui dia són habituals les bateries, és a dir, gent de qualsevol lloc de Catalunya o l'Estat que poden vindre aquí, fer set, vuit, nou robatoris amb força en una nit, i marxar. Aquests fets també han generat noves maneres d'investigar.

M.A. - En els últims anys han proliferat molt a les Garrigues les grans plantacions de marihuana. Això continua?
L.T. - Continua, però des de Mossos d'Esquadra s'està fent un gran esforç no només a atacar les plantacions en si i els responsables sinó tot el món criminal que hi ha al darrere. Les detencions de cúpules organitzatives s'hi haurien de notar, en els propers anys. Estem donant el missatge que ens hi hem posat molt seriosament, en això.

M.A. - A nivell general, creixen els discursos d'odi i discriminació i les radicalitzacions. Aquí s'hi nota, també?
L.T. - Estem en un moment en què a Europa i el món creixen aquests discursos fàcils i d'extrema dreta, però penso que aquí a les Garrigues hi passem de resquitllada. No tenim grups organitzats d'extrema dreta ni d'extrema esquerra en un sentit problemàtic.

M.A. - Ara fa un any, la Generalitat va oficialitzar la creació de l'àrea bàsica policial Pla d'Urgell-Garrigues, separant-la del Segrià. Això ja és operatiu?
L.T. - Tinc el plaer de dir-te que sí, des de fa un parell de mesos, i n'estem molt contents. És una nova etapa policial. No vull dir que abans no es fes bé, al contrari, però quan les àrees es gestionen des de la proximitat poden tindre una visió diferent de les prioritats d'aquella àrea. I penso que el canvi substancial serà tindre una unitat d'investigació pròpia treballant els problemes propis del territori. És un salt de qualitat molt important que hauríem de notar ja en els pròxims mesos a nivell de resolució de casos i moltíssimes coses.

M.A. - Això vol dir més agents per a la comissaria de les Borges?
L.T. - Sí. Aviat hi haurà un concurs i es preveu un petit increment, també a Mollerussa, tot i que ara, a nivell d'efectius, no estem pas malament, eh. Per població i per volum de feina, estem bé, estem en un bon moment. A més, hi haurà tota la gent nova que s'assigna a la unitat d'investigació, tretze persones que treballaran investigant al territori i pel territori; i això està molt bé.

M.A. - Ara falta la comissaria nova de Mollerussa.
L.T. - Sí, no sé ben bé en quin punt es troba del procés, però sembla que, en principi, l'any que ve hauria d'estar feta.

M.A. - Parlant d'instal·lacions, fa uns mesos hi va haver queixes de sindicats policials per la falta d'espai i per la climatització de la comissaria. S'ha anat resolent, això?
L.T. - És una comissaria que té molts anys, ja. Es va fer el 1999, quan els Mossos es van desplegar al Pla de Lleida, i potser en aquell moment no es van dimensionar pensant en els futurs usos de 25-50 anys després, i ens trobem amb això, amb edificis policials que en molts aspectes estan obsolets. A altres regions, com Tarragona o Terres de l'Ebre, que van tardar més a tindre el desplegament, ja són diferents. Tot i això, les calefaccions s'han canviat, els espais s'han adequat i es van fent les rectificacions a mesura que es van detectant les deficiències.