MIQUEL ANDREU - Vau estar un any de sobreestant a l'estació de Canfranc (1966-1967) i després vau vindre directament a les Borges. En què consisteix la feina?
JOSEP M. ÁLVAREZ - Al diccionari, sobreestant vol dir capataz de capataces. És el supervisor de les brigades. Jo tenia vuit brigades al meu càrrec, de Lleida fins a la Plana-Picamoixons, cadascuna amb vuit homes i el seu capatàs. Feien el manteniment de la via, neteja, cunetes, treure canyes, fer tallafocs per als pagesos... També hi havia el personal dels passos a nivell. Entre Lleida i la Plana hi havia 21 passos a nivell, cadascun amb tres persones (una al matí, una a la tarda i una a la nit). La meva oficina particular i la casa on vivia amb la família eren a l'estació de les Borges. Era el supervisor de tots, anava a veure què feia un, què feia l'altre i revistar via, trinxeres, ponts, habitatges, etc.

M.A. - Com us movíeu amunt i avall de la línia?
J.M.Á. - En tren. Anava a la cua del tren, que hi havia una plataforma, una mena de balcó. Anava allí o al davant, al ferrobús [vehicle ferroviari autopropulsat amb motor tèrmic], amb el conductor. Així vaig estar fins que em vaig jubilar, el 1988 o 1990.

M.A. - I llavors ja no hi devia haver ningú que el substituís.
J.M.Á. - Sí, va ser anecdòtic. Jo vaig començar a la Renfe d'administratiu eventual, a Lleida. Feina d'oficina picant pedra, perquè volia arribar a supervisor. De supervisor hi havia una plaça cada 100 km i tothom hi arribava cap als 50 anys, però jo hi vaig arribar als 35.

M.A. - I com era la vida a l'estació?
J.M.Á. - S'hi carregava de tot. El Platots hi carregava alfals, la bòbila del Cornudella, totxos; hi havia cal Moro, d'olis; cal Gasull, també amb cups d'oli; hi havia el sulfuro, la Mahisa, el bar de la senyora Brígida... Tot això a l'entorn de l'estació.

M.A. - A part dels viatgers, Déu n'hi do el moviment de mercaderies!
J.M.Á. - També hi havia els recaders que anaven a buscar els productes a l'estació, com el Monné, baixaven el cèlebre Juli i el Manel Giné, carter, a buscar les cartes al matí i a la tarda... Els últims anys que vaig viure a l'estació, en canvi, tot aquest moviment ja no existia, i ara encara menys.

M.A. - Ara passen molts trens de mercaderies, però no en para cap.
J.M.Á. - Si no és perquè un s'aparta per deixar passar un altre, no. Llavors sí que paraven. N'hi havia un que en deien el colector, que carregava i descarregava a totes les estacions. El tren de viatgers portava un furgó, i aquell furgó repartia per tots els pobles. Podies anar a la consigna de Lleida, per exemple, i enviar un paquet cap a les Borges a nom de tal, arribava aquí, el receptor tenia un avís i el baixava a buscar, o, si eren paquets pesants, els feia el recader, amb un tractor.

M.A. - A part del vostre habitatge, també hi vivia el cap d'estació?
J.M.Á. - Sí, un tal Bayo. Vivia al pis de dalt de l'estació [quan l'edifici tenia dues plantes d'alçada]. Entre ells, nosaltres i la Brígida, al recinte hi vivíem tres famílies. 

M.A. - En el conjunt de la línia, l'estació de les Borges era un centre important?
J.M.Á. - Quan jo vaig vindre ja anava de baixa, hi havia més autos de línia, la gent ja tenia cotxe... L'eufòria de dècades enrere ja no existia. I l'estació, vulguis o no, queda apartada del poble. Era solitari. Els trens no els sentíem, però quan arribava un cotxe te n'adonaves de pressa.

M.A. - El 1975 es fa l'edifici nou, l'actual.
J.M.Á. - Van tirar a terra l'anterior i van aixecar el nou, i l'andana, les vies, el moll... Van muntar una depuradora d'aigua per a les màquines, van posar tanques a l'entorn de l'estació...

M.A. - Tot i la baixada, hi havia dies puntuals, com els divendres o diumenges, amb més moviment pels estudiants?
J.M.Á. - Els estudiants venien poc. S'havia fet un tren molt ràpid, que venia de la Pobla de Segur cap a Barcelona i passava per les Borges. Li deien el platillo, perquè en aquell temps corria molt, era un ferrobús, de gasoil, i aquell sí que tenia èxit entre els estudiants; marxaven diumenge a la nit o dilluns al matí. Era quan l'estació estava més animada.

M.A. - Fins que es va electrificar la línia als anys 70, els trens anaven amb vapor?
J.M.Á. - Sí. Hi va haver una temporada que hi havia molt dièsel, encara en corre algun. I llavors va vindre l'electrificació, no recordo quin any.

M.A. - Els passos a nivell sempre devien ser un punt crític.
J.M.Á. - Sí, jo en tenia 21 de guardats (amb personal) i 75 sense guardar. A la mateixa estació hi havia un pas a nivell, que anava a la Mahisa i les finques del camí que fa cap a la Floresta. Hi havia de guardesa una tal Sabina que encara és viva ara. També hi havia una casilla al pas a nivell d'Arbeca.

M.A. - Ha canviat tot molt.
J.M.Á. - Sí. Abans baixava gent a fer petar la xerrada...

M.A. - Al carrer la Font també hi devia haver força vida.
J.M.Á. - Trobaves gent pujant o baixant contínuament.