Pilar Palau Boronat Presidenta de l’Associació Garrigues Empresarial

Unir tot tipus d’empresaris i autònoms a l’associació és el que més em motiva

Juneda, 1980. És cap de vendes, recursos humans i prevenció de riscos laborals al Grup Palau, empresa junedenca dedicada als prefabricats de formigó. Al marge de la seva activitat professional, presideix des de l'octubre l'Associació Garrigues Empresarial, que s'ha anat presentant a diversos pobles de la comarca. L'entitat compta amb el suport tècnic del Consell Comarcal i l'Ajuntament de les Borges i la col·laboració d'altres consistoris. Són uns 50 associats i fan una crida a noves incorporacions. 

MIQUEL ANDREU - Quina resposta heu tingut, en les presentacions fetes fins ara?
PILAR PALAU -
Molt bona, hi ha hagut molt interès. I les administracions s'han portat molt bé. Partim de zero i, per tant, fem el que fem, ja tindrem més del que teníem. Ara som uns 50. Si algú s'hi vol unir ens pot escriure a garriguesempresa@gmail.com.

M.A. - Un cop fetes les presentacions, quins són els següents passos?
P.P. -
De moment, a l'estiu descansarem una mica, que han sigut mesos molt intensos. Farem una base de dades perquè l'associat rebi només els correus que li interessen; és a dir, volem enviar totes les subvencions o tot el que et pugui afectar a tu sense que, en canvi, hagis de rebre convocatòries que no són del teu sector. També volem fer un grup de difusió per passar-nos informació, volem fer una jornada per conèixer-nos tots i començar a parlar de les necessitats de cadascú. 

M.A. - Teniu des del gran empresari al petit comerciant. Com es conjumina aquesta diversitat? Deu ser difícil casar interessos.
P.P. -
A mi és el que més em motiva. Jo, per exemple, considero que soc una autònoma dins d'una gran empresa, llavors entenc molt bé què pot preocupar a un autònom i què pot preocupar a una gran empresa o una pime, he passat per tot això. Des que formo part de l'associació, m'he adonat de coses que feia malament. Per què fer tantes compres online, per exemple, si pots demanar-ho al poble? Doncs ens hem d'impregnar d'aquesta cultura; quan tots ens ho creurem, serem imparables, però ens ho hem de creure nosaltres, ningú no ens vindrà a salvar. Amb la Covid ens vam ajudar entre tots, no? Doncs aquest és l'esperit.

M.A. - Tot això no ho hauria de fer la Cambra de Comerç?
P.P. -
Nosaltres no volem estar lligats a res ni a ningú. Molta gent ens ha ofert la mà, i n'estem molt agraïts, però de moment volem néixer sense cap etiqueta.
 
M.A. - Majoritàriament sou del nord de la comarca. En les presentacions o contactes amb les Garrigues Altes heu notat si hi ha com dues Garrigues?
P.P. -
Sí, i entenem que no s'identifiquin amb nosaltres, és feina nostra de canviar aquesta percepció, al final, quan les persones es coneixen es veu tot d'una altra manera. La nostra generació ho ha de superar, això.
 
M.A. - Un dels objectius que teniu és fer de 'lobby'. Hi ha algun tema en què vulgueu incidir especialment?
P.P. -
Encara no. A la junta tenim idees, però volem que sigui el soci el qui ens marqui les necessitats. Sí que volem tenir l'oficina de transició energètica, per la qual ens hem ajuntat amb Agrupem [Agrupació Empresarial del Pla d'Urgell], de qui només podem dir meravelles. 

M.A. - Heu palpat alguna inquietud comuna, però?
P.P. -
No. La gent ens ha felicitat, perquè això no existia. Ara toca conèixer-nos. Jo, per exemple, de membres de la junta només en coneixia dos, i això no pot ser, que en un Garrigues no ens coneguem entre nosaltres. Per a mi, això és vital, per les sinergies que pots establir. Potser estàs comprant a l'altra punta una cosa que tens al costat de casa.

M.A. - Una particularitat de l'associació és que a la junta sou majoritàriament dones.
P.P. -
Sabia que m'ho preguntaries [riu],  perquè ens ho diuen molt sovint, però no, el que passa és que als càrrecs del davant sí que som totes dones, però això no ens defineix cap aquí o cap allà, el que volem és gent que cregui en les Garrigues, gent de totes les edats i de tota la comarca. 

M.A. - Les Garrigues s'associen sempre només amb agricultura?
P.P. -
Sí, i concretament amb l'oli. Si tenim un producte estrella, doncs el tenim, i ben orgullosos, però hem de saber que les Garrigues és alguna cosa més, també. Tenim l'autopista per aprofitar, tenim el potencial per ser alguna cosa més, i tant.

M.A. - A quin perfil de soci us adreceu? Una cooperativa agrícola en pot ser, per exemple, o un botiguer?
P.P. -
Tots, tots. Per a nosaltres, una figura molt important és l'autònom. Tots són importants, aviam, però veiem que l'autònom molt sovint no té el concepte d'empresa, i un autònom al final és una empresa, i segurament amb més necessitats, perquè rep menys informació. Per mi, és vital. És cert que tots formem part d'associacions verticals, de cada sector o gremi, però també hem de tenir la mirada transversal, d'allò que ens uneix als d'aquí. En aquest sentit, tothom suma, és una pluja fina que ha d'anar penetrant.

M.A. - Què necessita l'empresari o l'autònom de la comarca quant a infraestructures o comunicacions?
P.P. -
Polígons, informació... Molts ajuts es queden pel camí perquè l'autònom, el comerciant, l'empresari, no se n'assabenta, li passa per alt entre els centenars de correus que rep. 

M.A. - La falta de sòl industrial realment és un problema. 
P.P. -
Sí, és un dels temes que hem de treballar. És que hem de ser el port sec de Tarragona, no pot ser que aquest paper el faci Saragossa. I amb l'autopista no hi ha excusa. Allò nostre ens ho hem de defensar.

M.A. - En aquest sentit, com pot influir el futur polígon de Torreblanca? 
P.P. -
No ho sabem, pot ser que empreses que vulguin créixer se n'hi vagin, però no ho sabem. No hem de pensar en el que fan els altres, sinó en el que podem fer nosaltres per evitar-ho, hem de fer murs de contenció.