XAVIER FRANCH - Cada quant puges al campanar per ajustar el rellotge?
ORIOL CALVERA - Abans venia cada setmana. No sabia gaire bé com anava i volia aprendre'n. Però vaig veure que com més toques el rellotge, més s'espatlla. Si veig que va dos minuts fora d'hora, ja no el toco. Per aquesta miqueta que el vas tocant cada setmana, s'acaba espatllant a final de mes, o al cap de dos mesos. Ara dec vindre un cop al mes o cada dos mesos.
X.F. - Així, ara vens quan veus que li passa alguna cosa grossa al rellotge?
O.C. - Ara a l'estiu em toca vindre més. A l'hivern, el sistema es contrau i en teoria el rellotge s'avança. Amb la calor, es dilata i fa que s'endarrereixi. És més fàcil que s'escalfi que no que es refredi. És a dir, s'endarrereix més a l'estiu que no pas s'avança a l'hivern.
X.F. - Vas començar ara fa dos anys i et van donar les nocions bàsiques. Però té llibret d'instruccions un rellotge de campanar?
O.C. - No, no. El Pere Giné t'ensenya com greixar-lo, com fer-ho per canviar l'hora, i el més bàsic. Si hi ha una avaria més gran, ja t'ho va ensenyant a mesura que hi ha l'avaria. I si s'espatllés i no el poguéssim arreglar, trucaríem al rellotger, que és de Roquetes.
X.F. - Ets membre de fa anys del grup de campaners. Com t'hi vas iniciar?
O.C. - Des dels 7 anys que vinc. Als 10 em van donar clau de l'església. I als 15 o 16 ja vaig tenir clau de tot, menys de la sala del rellotge. Quan em vaig començar a ocupar del rellotge, el Pere ja em va donar la clau. El rellotge ja és el meu quarto, ho tinc tot ordenat.
X.F. - Com t'hi vas iniciar en les campanes?
O.C. - El Pere Giné coneixia els meus pares de feia anys. Sempre havia fet escola de campaners. Buscava canalla i els va engrescar. Jo vaig vindre i em va agradar. I m'hi vaig quedar.
X.F. - Com se n'aprèn, a tocar?
O.C. - El Pere ens ho ensenya d'una forma que no ho fa ningú, amb poemes. Cada repic està lligat a un poema. Per exemple: "Una bruixa dalt n'hi ha". Cada síl·laba va amb un toc. Un altre és "Santa Àgueda sou". N'hi ha que són molt lents i altres molt ràpids, com el de "Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu de Montserrat".
X.F. - Quants tocs diferents coneixes?
O.C. - Aquí en tenim molts, de sants. Potser n'hi ha 15 o 20, i me'n falten per aprendre, segur. Els bàsics aquí són el de festa, el de les hores, el de missa, el de morts, el de morts de nens petits, que ara ja no es toca, però que es conserva. I després els de sants: Santa Àgueda, Mare de Déu de Montserrat, Sant Anton, Sant Blai. Molts, molts!
X.F. - N'hi ha algun pel qual tinguis especial predilecció?
O.C. - Sí, el més divertit és el de la Mare de Déu de Montserrat, clarament! És el més ràpid, i és el que llueix més si ve gent de fora que no ha vist mai tocar. El més tranquil i més honorable potser és el de Santa Àgueda, el més lent.
X.F. - En quin moment està el grup de campaners, té bona salut i relleu?
O.C. - Està pobre, falta canalla. Estic jo sol i quan hem de tombar campanes, gairebé no podem. Per festa major, Nadal i Pasqua és complicat tombar, perquè no tenim prou gent.
X.F. - Notes responsabilitat per haver de controlar el rellotge i a posar-lo a punt?
O.C. - No m'acostumo a angoixar per res. Però sé que si marxo un mes, se liarà. I sempre miro el rellotge.
X.F. - Has pensat mai que fer de rellotger i campaner podria ser una feina?
O.C. - No, no ho pot ser a la societat actual, no tindria tanta feina. I tampoc m'agrada vindre cada dia. Si he de passar calor prefereixo fer-ho tallant herbes o arreglant una bardissa. Jo soc paisatgista (@oriolplanta7), dissenyo jardins i els creo.
X.F. - I ets aficionat a la llombricultura!
O.C. - El culpable d'això és un professor que vaig tenir a Mollerussa, quan vaig estudiar Jardineria i Agropecuària. Deia: "El millor adob que hi ha és el que fa el cuc". I jo em vaig comprar una granja de cucs, de tres cubells. Després d'un any i mig, tinc un dels pisos ple d'adob. Ara també començo a indagar amb els cucs en la regeneració del sòl.
