ALBERT GONZÁLEZ - Dels secans a bussejar a les Illes Medes. Quin contrast!
DANI BADIA - Jo, en realitat, vaig començar fent de paleta. Igual que el meu pare i el meu germà.
A.G. - I com vas acabar al mar?
D.B. - Per un mal d'esquena que em va deixar postrat al llit durant tres mesos. Això em va fer anar primer a les Canàries a estudiar Ciències del Mar i després a cursar un cicle formatiu de Cultius Marins a Sant Carles de la Ràpita.
A.G. - Volies mar.
D.B. - Necessito mar. Si cal, en una piscifactoria. Vaig estar els primers quatre anys sacrificant tonyines a l'Ametlla.
A.G. - I d'això, has passat a ser-ne un protector a les Illes Medes. Un altre gran canvi.
D.B. - Una oportunitat que no podia deixar escapar.
A.G. - Quines són les teves tasques?
D.B. - El parc natural on treballo és molt gran. Són més de vuit mil hectàrees, de les quals dues mil són marítimes. No s'hi pot pescar ni tirar l'àncora.
A.G. - Com es prevén?
D.B. - El parc disposa d'un camp d'amarrament amb anellatges ecològics, tant als illots de les Medes com al llarg dels dotze quilòmetres de costa. Mantinc tot això i vigilo que se'n faci un bon ús.
A.G. - Fas de policia?
D.B. - Tècnicament, no. Jo treballo directament per al departament d'Acció Climàtica, però m'he de coordinar amb els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals en cas de denúncies. Però soc partidari d'informar abans i, sols si no hi ha més remei, imposar sancions.
A.G. - Tothom coneix la normativa?
D.B. - Hauria de... però no sempre. Ens trobem molts turistes que no saben res quan lloguen una embarcació.
A.G. - Hi ha molt trànsit?
D.B. - Al parc natural hi circulen fins a dues mil embarcacions diàries durant l'estiu. I la temporada és cada cop més llarga. De fet, el parc natural és el que registra més immersions de tot el món.
A.G. - De debò?
D.B. - L'activitat submarinista recreativa és més abundant a les Illes Medes que a les Seychelles. Poden arribar a submergir-se més de 5.000 persones durant tot un dia. El parc és la Meca dels capbussadors, fins i tot per als científics, tant o més important que el Mar Roig.
A.G. - Això planteja un repte.
D.B. - Cal conscienciar que tenim una joia que cal preservar. I no perquè vingui un holandès amb molts diners se li pot donar permís per a tot.
A.G. - Quan es va 'desmadrar' la cosa?
D.B. - El parc es va crear l'any 1992 com una simple reserva de pesca. Hi havia molt poques barques fins que, després de l'any 2000, el seu nombre va créixer exponencialment. Ara és un parc massificat. I és clar, s'ha hagut de regular.
A.G. - L'economia en surt beneficiada?
D.B. - Municipis com l'Estartit es basen només en el turisme.
A.G. - Deu pujar el cost de l'habitatge...
D.B. - D'una forma absoluta. Els primers tres anys els vaig passar dormint en una furgoneta. Als matins em posava l'uniforme de la Generalitat com si m'haguessin passat dos camions pel cap.
A.G. - Tan difícil és trobar-hi allotjament?
D.B. - Els lloguers estan a l'ordre dels 1.500 euros setmanals.
A.G. - Hi ha delinqüència marítima?
D.B. - Els corallers. Aquests sí que són dolents de veritat. Van a la recerca del corall vermell, un dels recursos més preuats. Se'n paguen fortunes i se'n fan joies. Però està prohibit i perseguit.
A.G. - Deuen ser professionals.
D.B. - Saben el que fan, actuen de nit i costa molt enxampar-los. Enguany hi hem tornat a detectar la seva activitat.
A.G. - La teva feina és eminentment física. Fins quan t'hi veus exercint-la?
D.B. - Fins a la jubilació. Si busseges cada dia, et mantens en forma. A mi m'agrada molt el mar. Allà dins, ningú et molesta. M'hi sento lliure.
