JORDI PORTA - D'on et ve la passió per la música?
MARIA CABÚS - Dels meus pares no, perquè no són músics, però de petita els vaig demanar tocar un instrument i em van apuntar al Conservatori de Lleida.
J.P. - Quin encant vas veure en la viola?
M.C. - La vaig triar des del principi. El primer any al Conservatori coneixes tots els instruments i després el tries. Jo en volia un de corda, i el violí era massa agut, de manera que als sis anys vaig elegir la viola.
J.P. - Què és el que més valores de la feina de músic?
M.C. - Els moments que més m'han emocionat són dels concerts i les persones que he conegut. Tinc un record molt bonic, de fa uns anys, amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). Un estiu, quan jo formava part dels alevins, vam fer una trobada amb els sèniors. La unió d'aquell grup va ser una molt bona experiència.
J.P. - Quina visió creus que té el jovent de la música d'instrument?
M.C. - Que només és música clàssica, la qual cosa pot fer defugir-ne una mica. Si van a un concert és que els interessa, però no és el més comú.
J.P. - Recentment, has entrat a formar part de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE). Quins filtres d'accés té?
M.C. - Hi ha unes proves d'accés que es fan cada dos anys. Les de viola eren enguany i m'hi vaig presentar. A la primera fase ens van demanar un vídeo i la segona va ser un càsting presencial a Madrid. He sigut una de les 40 persones que hi han accedit.
J.P. - Quins requisits ha de reunir el músic?
M.C. - Experiència, motivació i talent, perquè les proves són breus i han de ser les millors possibles. T'has de diferenciar de la resta.
J.P. - Suposo que en el cas de la JONC, a la qual també participes, és similar.
M.C. - Sí, però les proves es diferencien en el fet que al principi has de tocar uns fragments amb el teu instrument.
J.P. - És viable viure de la música?
M.C. - Sí, hi ha orquestres i diverses iniciatives que ho fan possible, sigui com a intèrpret o com a professor. Jo espero poder viure'n.
J.P. - T'agradaria ser solista, instrumentista o docent?
M.C. - M'agrada l'orquestra, ja que els darrers dos anys he treballat amb la Franz Schubert Filharmonia, i ja hi he fet algun concert, però tampoc he exercit de docent. Per tant, vull tenir les tres portes obertes.
J.P. - Et voldries desenvolupar professionalment a les Garrigues?
M.C. - M'agradaria, però és difícil, en aquest món quasi tot passa a Barcelona i rodalia, tot i que espero poder continuar treballant per aquí.
J.P. - Anar a estudiar a l'estranger, t'ho planteges?
M.C. - Aquest és el meu últim any a l'Escola Superior de Música de Catalunya i, per a l'any vinent, marxar és una opció. M'agradaria anar a algun país europeu, però encara no ho tinc clar.
J.P. - Mantens el vincle amb els pobles dels teus pares, Juneda i Vinaixa?
M.C. - Durant la setmana visc a Barcelona, però vinc molts caps de setmana a Vinaixa. A les Garrigues és on passo les vacances. Torno al poble sempre que puc, perquè és on trobo la tranquil·litat que no tinc a la ciutat.
J.P. - A finals de juny vas tornar a participar en el festival Llavors, a les Borges Blanques, que combina concerts, conferències i tallers. Com ho valores?
M.C. - Hi he participat tots els tres anys i m'agrada molt, perquè sovint sembla que tot hagi de passar a la ciutat i em sembla molt bé que aquí també es facin aquestes propostes. Vaig rebre una molt bona acollida per part del poble.
J.P. - També devia servir perquè els teus companys coneguessin el territori.
M.C. - Exacte, crec que és una bona oportunitat per donar a conèixer la comarca.
