Miquel Andreu - Fa quasi dos anys que ets aquí. Com se sobreviu, si un no pot treballar?
Ibrahima Traoré - Ara compartim casa dues persones, i se sobreviu gràcies a l'ajuda d'amics i coneguts i treballant un dia sí, un dia no, quan surt feina.

M.A. - Quin tipus de feines has fet fins ara?
I.T. - Bàsicament en l'agricultura, quan els jefes tenen feina per un dia, per dos dies, coses així, sense contracte.

M.A. - Què et va fer marxar de Gàmbia? Quin objectiu tenies?
I.T. - Trobar un lloc on poder viure bé i poder ajudar la família a sobreviure i educar els fills. Allà no podia fer-ho i vaig haver de sortir a buscar-me la vida fora.

M.A. - Abans d'arribar aquí, vas estar vivint i treballant a altres països?
I.T. - Vaig anar a Itàlia però no m'hi vaig quedar, vaig vindre directament aquí. El periple va estar ple de dificultats, també segons el país per on passaves. Hi ha coses que no es poden explicar... És com funciona aquest camí, està ple de dificultats. Finalment vaig tenir la sort de poder entrar a Itàlia.

M.A. - Vas arribar a témer per la teva vida?
I.T. - I tant. Sempre plana aquesta por, i al final és qüestió de sort. Un cop aquí, he conegut altres gambians i m'hi he fet amic. M'insisteixen que he de fer l'esforç d'integrar-me, unir-me a la població d'aquí i estudiar, formar-me. Ara tinc el curs Bàsic 2 de català. Hi ha companys que fa molts més anys que són aquí i encara no són capaços de comunicar-se.

M.A. - Al no poder accedir a ajudes socials, quin paper juga la solidaritat entre companys?
I.T. - És fonamental. D'entrada, no et deixaran dormint al carrer, encara que t'acabin de conèixer. T'acolliran a casa i després ja es mirarà com solucionar-ho. Si hi ha espai i t'hi pots quedar, pagaràs quan tinguis feina; si no hi ha espai, parlem entre els paisans. Així fem la solidaritat. I compartim àpats. Si un no té feina, s'entén, però ell també entén que el qui l'acull està pagant l'habitatge i, per tant, quan trobi feina també pagarà.

M.A. - Durant quant temps has pogut estar aquí sense feina?
I.T. - No gaire, a cada temporada de collita en pots trobar, de la fruita, de l'ametlla, de l'oliva... I després alguns caps de setmana, també, per guanyar alguna cosa. Hi ha èpoques, però, en què no es cull res, com ara, i és més difícil.

M.A. - T'agrada, la feina al camp?
I.T. - No ho havia fet mai i no em desagrada, però preferiria altres sectors, com la neteja. Ara bé, si no hi ha més remei, ho faig.

M.A. - I per desplaçar-te per anar a treballar, com ho fas?
I.T. - En la majoria dels casos t'hi porten els mateixos jefes. Si no, també hi ha qui hi va amb bicicleta o patinet.

M.A. - De què treballaves, a Gàmbia?
I.T. - En una oficina, fent anàlisi de dades, a l'ordinador. També havia fet de mestre d'escola.

M.A. - Quina és ara la teva principal preocupació?
I.T. - Els papers. Em falta poquet per complir els dos anys de viure aquí i així poder tramitar un permís de treball. Si no tinc papers, no puc treballar legalment i ni tan sols buscar feina pels canals convencionals. Ara mateix, tot depèn d'això.

M.A. - Quin somni tens per al futur?
I.T. - M'agradaria estudiar Infermeria. Si arribo a tenir papers, vull fer formació sobre això. M'agrada ajudar els malalts i la gent que pateix.

M.A. - Deu fer molt temps que no veus la família.
I.T. - Sí, des que vaig marxar. Entre que vaig sortir de l'Àfrica, vaig passar per Itàlia i vaig arribar aquí, fa més de dos anys.

M.A. - Què trobes més a faltar, de Gàmbia?
I.T. - La família, clarament. Tant de bo pugui trobar feina i donar-los una bona vida, i visitar-los.

M.A. - T'hi trobes a gust, aquí? Portes bé el clima, per exemple?
I.T. - L'estiu passat va fer molta calor, va ser terrible! Tret d'això, m'agrada, sí.

M.A. - També fa molt fred, eh.
I.T. - Però porto millor el fred que la calor [riu].

M.A. - Si ara tinguessis un amic a Gàmbia que volgués emprendre el mateix camí de marxar del país per vindre aquí, què li diries?
I.T. - Si ell volgués marxar, no podria evitar-ho, però li diria que no és un camí gens fàcil, que trobarà coses que no s'esperava, que desconeixia. Jo, per exemple, no sabia que a l'arribar aquí havies d'estar dos anys abans d'entrar al sistema. Em vaig quedar sorprès. Ara tinc l'experiència i puc aconsellar algú altre, i advertir-lo que no és gens fàcil. És molt complicat sobreviure sense tenir permís de residència o de treball, has d'estar sempre en mans d'algú altre que t'ajudi amb el lloguer de l'habitatge, amb el menjar, etc. No és fàcil, no. Això és el que li diria, i que potser no cal que marxi. Ara bé, també és cert que els amics de l'Àfrica, si et veuen una mica més gras a les fotos, o que tornes de vacances i t'arregles una casa, ells mateixos voldran fer el mateix, tindran el mateix anhel. Només veuen les coses positives, no són conscients de totes les negatives i tot el que hi ha darrere. Per molt que els ho expliquis, no et creuran, fins i que es trobin ells mateixos amb el problema. Aquest és el drama.

M.A. - Està molt malament, econòmicament, Gàmbia?
I.T. - Sí, i bona part de culpa és per la corrupció dels governants. Si els líders deixen de ser corruptes, deixen de gastar els diners públics en allò que ells volen i es dediquen a planificar el futur dels joves del país, segur que no en marxaran tants. Abans no passava, no era així, però ara els líders només pensen en ells mateixos, en el seu tren de vida, i no pensen en el futur dels joves del país. Si tens un bon sistema educatiu, si generes llocs de feina, la gent trobarà la manera de viure. Si no, marxaran.

M.A. - I la teva família com subsisteix, allí?
I.T. - Doncs gràcies a la mateixa solidaritat. I, mentrestant, si jo aquí tinc 50 euros, els n'envio 20 o 30, i així anar fent. Si a ells els falta alguna cosa i els puc enviar una mica de diners, el primer són ells, mentre jo pugui anar pagant deutes i esperar a poder trobar una feina estable. Si arriba aquest dia, qui sap si podria fer-los vindre a ells, també.

M.A. - Aquí coneixes altra gent en la mateixa situació que tu?
I.T. - Ui, sí! Som molts els que passem pel mateix. Uns estem més integrats en la societat catalana que altres, però sí. Jo intento fer-ho, crec que és important.