Patrícia Valencia - Quin va ser el primer projecte de voluntariat en què vas participar? I què vas sentir en aquest primer viatge?
Enric Giné - L'any 2005 vaig marxar a Guatemala, on vaig estar durant 11 mesos. Tenia molt clar que volia marxar, ho sentia. Vaig participar en un projecte espectacular, combinava l'experiència de voluntari amb experiències de vida. Allà hi havia més de trenta voluntaris d'arreu del món.
P.V. - Quina és la teua feina com a cooperant?
E.G - La feina varia depenent del projecte. Primer vaig fer de mestre però no era la persona adequada. Després vaig fer d'educador de nens i finalment de coordinador de nens apadrinats i d'altres projectes concrets.
P.V. - D'on et ve aquesta inquietud per la cooperació?
E.G. - Vaig marxar un mes al Marroc, i després vaig sentir la necessitat de marxar, de participar en aquest tipus de projectes.
P.V. - Viatges sol?
E.G. - Normalment viatjo sol perquè costa trobar gent que pugui marxar tant de temps. Però quan ets al terreny, coneixes i trobes molta gent.
P.V. - Ets mosso d'esquadra, com es coordina la feina amb aquests viatges solidaris?
E.G. - No m'han posat mai cap problema. Tenim uns permisos especials per col·laborar amb ONG a nivell internacional. Han de ser organitzacions que estiguin dins la legislació. Tu presentes uns estatuts, unes cartes que et fa l'organització justificant quina és la feina i el temps que hi participaràs tant al marxar com al tornar. En l'àmbit personal, és més difícil; tornar sempre costa. Però és clar, quan marxes has de ser conscient que tornaràs, i tornaràs al mateix lloc. I t'has d'omplir de tot allò que et dona aquest voluntariat.
P.V. - T'ha canviat la manera de ser arran d'aquestes experiències viscudes?
E.G. - La vida m'ha canviat del tot. M'ha fet molt més sensible, molt més fort a les adversitats que et posa la vida perquè veus coses que et canvien completament. He madurat i he tret coses de mi que no coneixia. Les situacions et fan pensar i treballar amb tu mateix. Conèixer històries m'ha fet descobrir la gent amb bon cor, i també les que tenen mal cor.
P.V. - Quin és el millor record, dels viatges que has fet fins ara?
E.G. - Tot: les experiències, les sensacions, les aventures, la gent que he conegut... Un dia d'estar en un altre país és un mes aquí. Tot es viu més intensament i aquest és el millor record.
P.V. - Com et rep la gent dels diferents països?
E.G. - Ells et reben molt bé, sempre que es pugui trobar un cert equilibri entre les dues parts. Si hi vas amb ganes de menjar-te el món, ells et frenaran, però si els transmets les ganes de fer coses i el compromís per fer-les, ells t'obriran les portes del seu cor, sense conèixer com ets.
P.V. - Quins són els països on has participat com a cooperant?
E.G. - L'any 2005, a Guatemala, el 2009 vaig marxar a l'Índia, per construir un orfenat i tractar amb nens apadrinats i coordinar diferents projectes, i el 2012 començava l'aventura en la qual encara estic posat, a l'Àfrica. Més concretament, a Gàmbia, on vaig estar durant un any. El 2014 vaig tornar a marxar al mateix lloc, tres mesos. Durant aquests tres mesos, vaig viatjar al Senegal, on arrencava el meu projecte de vida.
P.V. - I quin és aquest projecte?
E.G. - Vaig comprar un terreny per establir-hi definitivament la meua vida. Tot i que aquest pas no pot fer-se ràpidament, estic treballant per construir-hi un hostalet, per aposentar-m'hi i generar ingressos. El poble on tinc el terreny és molt potent culturalment i aquest serà el proper projecte. M'agradaria crear un centre cultural, una cooperativa d'artistes; per coordinar i ordenar aquests oficis.
P.V. - Quin consell donaries a una persona que vol ser cooperant?
E.G. - Si té ganes de fer una cosa, s'ha de fer. No hem de posar-nos impediments. Està clar que si pensem massa, arribaran els dubtes i amb aquests, deixes de fer les coses. És important no tenir por i fer una recerca. I és clar que l'idioma no és un impediment. Si algú te aquesta inquietud, que s'informi, o que es posi en contacte amb mi, i que no dubti que acabarà fent tot allò que es proposa.
