Patrícia Valencia - Com heu fet possible la declaració d'elements festius patrimonials d'interès nacional?
Adelina Freixinet - Ho vam començar a moure el juliol de l'any 2015, arran de la visita de Jordi Curcó al Desclavament de la Granadella. "No podeu tenir una cosa tan bonica per a vosaltres sols, això ho heu de compartir" deia. El Pep Martí, que també és membre del Consell Parroquial, i jo ens va animar a fer el pas per tramitar aquesta certificació. Vam mirar com es feia, vam elaborar un dossier amb imatges i testimonis de la gent més gran, a fer un recull. El mateix Lluís Puig ens va rebre a Barcelona i ens va felicitar. Al setembre d'aquell mateix any ja ens van incloure a l'Inventari de Festes Tradicionals. Ens van dir que seria un procés lent i llarg, però volíem anar a totes.

P.V. - Però finalment ho heu aconseguit.
P.G. - Sí, després d'incloure'ns a l'inventari, vam obtenir la catalogació després de fer un altre dossier detallat amb tot el que es feia al Desclavament i a la Processó de l'Encontre. Com un guió. Cançons, passos, discos, etc. Però ens faltava l'últim pas, i el més complicat. Documentar l'antiguitat del Desclavament. 

P.V. - Com ho vau trobar?
P.G. - Vam anar a tots els arxius de Lleida. En alguns no hi vam trobar res, en d'altres algun document, però no en teníem prou. No va ser fins a l'Arxiu Diocesà de Lleida on vam localitzar un document manuscrit, de 37 pàgines, en què es detallaven dues factures per baixar el Crist de la creu el Divendres Sant. Això va ser el que ens va avalar. I el 21 de març de 2017 va ser quan van declarar el Desclavament i la Processó de l'Encontre elements festius patrimonials d'interès nacional.

P.V. - El procés, però, no s'ha allargat tant, oi?
P.G. - No, de fet hem estat encara no dos anys per aconseguir-ho. Va ser un repte difícil obtenir tota la documentació però vam treballar-hi a fons, conjuntament amb el Pep Martí.

P.V. - Vau rebre la certificació l'any passat, quina experiència vau viure abans, durant i després del Desclavament i de la Processó de l'Encontre?
P.G. - Va ser una bogeria. Vam fer arranjaments als passos, es van adornar els carrers, etc. Vam haver de posar una pantalla a fora de l'església perquè molta gent es va quedar a fora. Van venir alcaldes del voltant, polítics, etc. Va ser un any molt intens.

P.V. - Quanta gent fa possible aquests actes?
P.G. - Doncs més o menys, una cinquantena de voluntaris.

P.V. - Des dels més petits fins als més grans?
P.G. - Sí. El fet de tornar a tenir armats ha fet que els més petits, nens i nenes, vulguin ser armats. I des dels vuit anys ja es volen vestir. També hi ha noies més grans que participen en la Processó. També hi ha gent que s'encarrega de l'organització, de buscar persones si en fan falta, etc. Tot això de manera voluntària.

P.V. - Què ho fa que siguin uns actes tan especials i tan importants per la gent de la Granadella?
P.G. - És una tradició. Ho hem viscut així sempre. I tal com ens ho van transmetre a nosaltres els nostres pares, també ho hem transmès als nostres fills. També hi ha elements com els cants, que s'han transmès de generació en generació. Tenim dues o tres cançons que no tenen cap partitura escrita, s'han transmès per tradició oral. Quan els cantors ens fallin, que esperem que no passi, no sé com ho farem...

P.V. - I amb les generacions que venen, quines són les perspectives de futur d'aquests dos ritus religiosos?
P.G. - Tenir aquesta certificació ha donat molt valor tant als actes com al poble, però sí que és veritat que el poble es va fent cada vegada més petit. I això és un problema que tenim a la comarca. I sap greu. Jo crec que la gent espera la celebració d'aquests actes i no entendria que no es fessin. Ho tenim tan arrelat que ho vivim així.

P.V. - Per a l'edició d'enguany, teniu alguna novetat?
P.G. - Bé, l'any passat, al ser un any important pels actes, vam destinar una part molt gran de diners a construir unes escales centrals, molt espectaculars. Ho vam fer perquè les persones més grans del poble ens van dir que abans s'havia fet, però amb la guerra es van cremar les escales. Però el pressupost és molt ajustat. Pel que fa a les novetats, encara no ho podem avançar. El que podem dir és que vingueu a gaudir dels actes de Setmana Santa de la Granadella que ara ja són patrimoni de Catalunya.