Ferran Obiols - Cándido, et fas farts de rebre gent que ve a demanar-te consell i ajuda respecte a qüestions relatives al patrimoni, tant material com immaterial? Per temes d'etnobotànica, l'Airy Gras i jo mateix hem vingut plegats, com a mínim, un parell de vegades. Ets conscient que constitueixes allò que els antropòlegs anomenen un informant privilegiat?
Cándido Farrús - Sí, això m'agrada. Perquè si puc explicar-ho a algú, doncs m'agrada informar-los de coses de la pagesia, del terme, de la pedra, d'herbes... Ara s'hi ha tirat molt la gent a fer coses així, més aviat antigues, com les herbes. N'hi ha moltes que són curatives i la gent ho ha recuperat una mica. En prenen alguna per als refredats i coses així. Jo sempre he recollit lo romer blanc, espernallac, te de roca, junça, timó, pericó... n'hi ha moltes més. Algunes les barrejàvem. El te de roca es mesclava amb la flor de pi, per als enconstipats, i una flor que sembla una esponja i es fa arrapadeta al terra, que n'hi dèiem floreta blanca. Per cuinar lo que va millor és lo romer, que s'usa molt. Lo romer i la sàuvia! Los italians, si et fixes en alguns documentals, sempre posen una o dos fulletes de sàuvia.

F.O. - I plantes silvestres que es puguin recollir al terme?
C.F. - Comestible vols dir? No en conec moltes (diu modestament), però quan vaig aquí baix a l'hort cullo la roella, lo llicsó, la barballa, els coriells, les boratges... De totes aquestes és ara el temps! Algunes per a amanida, com si fos enciam, i d'altres com a verdura. Llavors també, allí vora el mas, quan llauràvem amb les mules i ens quedàvem a dinar al defora, doncs sempre hi havia la matalada d'escalunyes, que encara en tinc jo. L'escalunya ja porta l'all i al tupí, a l'olla, donava un suc molt espès, molt bo! Les escalunyes les plantàvem, però la barballa, el llicsó... Això tot surt segons el temps que fa! Mira, si plou al setembre, que faigo ensuvinades, no t'acabaràs lo llicsó, però si no s'ensuvinen van molt escassos. En canvi la roella sí, va molt abundant. Allí on ensulfaten no en faig jo.

F.O. - Però més enllà d'usos medicinals i culinaris, també s'utilitzaven plantes per fer estris i moltes altres coses? 
C.F. - Ah, sí! Abans, per exemple, quan batíem a les eres, per escombrar utilitzàvem el que eren los raspalls, que dèiem aquí. Los raspalls, que els fèiem de botja i d'una planta, que era com una botja, que n'hi dèiem de caboceta. Aquells eren més forts, la botja era més fina. I llavors també, allà a l'octubre quan passaven los tords, que fèiem barraca (...que ja no mos en deixen fer!), agafàvem la vesquera, la picàvem i fèiem lo vesc!

F.O. - Sempre he volgut que m'expliquessis ben bé això d'anar a fer barraca, Cándido! En què consistia?
C.F. - Home, pues lo fer barraca era anar a dalt en una punta de serra, on feia una mica de colletó, i allí apariàvem uns quants pins, planets de dalt. Aleshores, per als tords, les grives i tot això, hi lligàvem com unes branques que n'hi dèiem pollancs, que per als mixonets és més petita i n'hi diem vergelles. Allí hi ficàvem lo vesc, ho plantàvem i sortia del pla del pi només quatres dits, o bé un pam, lo pollanc. I els afarams se paraven allí. Teníem un reclam de ferro i fèiem lo cant del tord, de la griva o de la merla... i esperàvem. De vegades també n'engabiàvem. Quan podíem agafar un ala-roig, però també la merla, el trencapinyes, el trencaolives i la griva gavatxa, que ara ja no passa, aquestos eren molt d'engabiar i cantaven molt!

F.O. - On acabaven els mixonets que agafàveu?
C.F. - Tot això acabava a la cassola, és clar... al tupí!

F.O. - Amb què ho podíeu cuinar?
C.F. - Aleshores, com que era la temporada aquella de la tardor, normalment amb bolets, que també en surten molts de bolets aquí... si plou!

F.O. - Tu en saps gaire de bolets, Cándido?
C.F. - Sí, bastant, bastant... sí!

F.O. - Sobre bolets també et venen a demanar consell o informació?
C.F. - No! Perquè això no es pot dir, això és sagrat! (riu) Això del bolet, és sagrat això. L'únic que dic sempre jo, que molts no s'ho creuen; si no plou la lluna vella d'agost, no surt cap bolet, ja pot ploure al setembre, octubre, cent i dos-cents litres, que no en sortirà cap. La mare dels bolets és la lluna vella d'agost! Si plou aquella lluna, no te'ls acabaràs. Ja ho sentia dir als padrins això. Però com que fa anys que no plou, doncs no els tastem.