Miquel Andreu - Què vol dir gang?
Gabi Bardia - Dins les normes de motoclubs, fins que no fa tres anys que estàs constituït no pots tindre les lletres MC (Moto Club). Mentrestant, ets gang. Vam néixer el 2015 i, per tant, enguany serem MC.
M.A. - Quina particularitat té La Coronela?
G.B. - Som independentistes. Per entrar-hi, has de tindre una moto superior a 500 cc, però has de ser patriota i independentista, això ho tenim molt clar. El fet principal que ens aglutina són les motos, esclar, però un article dels nostres estatuts diu: "els membres adquireixen un compromís patriòtic amb el país, amb vocació de servei i ajuda en totes aquelles iniciatives de caràcter patriòtic que es demanin, sempre que s'aprovi per votació unànimement". El nostre bateig com a grup va ser a Montserrat. Montserrat, per nosaltres, té una significació especial, és la nostra pedra filosofal.
M.A. - Heu tingut alguna topada amb grups espanyolistes?
G.B. - Mai. Pertanyem a l'Alianza de Clubs Amigos de Cataluña, que aplega els motoclubs de Catalunya, que n'hi ha bastants. Un percentatge molt elevat són espanyolistes però hi ha un respecte. Una de les premisses bàsiques dels motoclubs és el respecte. Si falla el respecte d'un motoclub vers un altre, se soluciona dins de l'Alianza.
M.A. - Durant l'any, quin tipus d'activitats feu?
G.B. - Participar en matinals, concentracions de més dies, viatjar, etc. Es tracta de mantindre la relació i el contacte els uns amb els altres. Dins el món de les motos també és rellevant el tema de la customització, hi ha fires, etc.
M.A. - Com una família, vaja.
G.B. - És una família. Hi ha qui en diu germandat. El codi de respecte és molt important per evitar problemes, i normalment no n'hi ha. Cadascú té els seus projectes, fa les seues rutes, els seues concentracions, però hi ha un contacte periòdic, reunions trimestrals, etc. També hi ha la norma que només poden ser membres dels MC els homes; les dones hi poden ser com a supports, però no membres. És un tema de certa controvèrsia, però des del naixement dels motoclubs sempre ha funcionat així.
Nosaltres al juny fem la tercera trobada de La Coronela, al càmping de Senterada. Hi passem el cap de setmana, fem rutes pel Pallars, ens ajuntem amics i coneguts, en un ambient familiar.
M.A. - L'afició a la moto porta a conèixer molt país, no?
G.B. - Jo calculo que, en tots aquests anys, dec haver fet uns 1.300.000 km. Amb la Carme, des de que estem casats, crec que no hem fet mai un viatge de vacances en cotxe. Cada cap de setmana surto, sol o amb gent, però si no faig els 150-200 km ja començo la setmana malament.
M.A. - Tens alguna zona preferida?
G.B. - No. Quan t'agrada rodar és la ruta, i encara que tornis per la mateixa carretera sempre és diferent; el paisatge, la llum... Canvia segons l'hora, segons l'estació de l'any. La sensació que et dona anar amb moto, el cotxe no te la donarà mai. Home, a vegades plou o fa fred, ja és una qüestió d'equipament, però té el seu al·licient, també. I llavors hi ha la relació amb la gent, tens molts coneguts a tot arreu i, vagis on vagis, amb un cop de telèfon, quedes.
M.A. - Com s'explica a algú que no va en moto? És sensació de llibertat?
G.B. - No es pot explicar, s'ha de viure. Hi ha gent que ho prova i ho deixa i altres s'hi enganxen. Recordo quan encara no tenia carnet, que vaig acompanyar el Josep Abellà, que feia de DJ al Grock, a comprar discos a Barcelona amb la seua Ducati. Tornant, ens va agafar una tromba d'aigua impressionant. A partir d'aquell dia vaig començar a anar sempre amb moto de carretera. He tingut Ducati, Sanglas, Norton, BMW, Guzzi... Crec que la primera Harley la vaig tindre el 1993 i, a partir d'aquella, n'he tingut cinc.
M.A. - S'ha millorat en seguretat a la carretera? Les tanques, per exemple.
G.B. - Són una trampa mortal. La seguretat depèn de cadascú. Nosaltres sabem que anem desprotegits, som gent que fa quilòmetres i tenim una conducció tranquil·la. Altres ja veus que se la juguen. La majoria d'accidents, a més, tenen lloc dins de Barcelona. En general, però, acostumen a ser els cotxes els que et fan prendre mal. Fa un parell de mesos, una furgoneta va envestir un dels quatre companys que anàvem i el va matar. Va ser molt dur.
