Laura Quintana - Quan vas decidir dedicar-te a la forja i per quines raons?
Frederic Simó - Sempre he estat envoltat de ferro. El meu avi era forjador i el pare va haver de dedicar-se sobretot a la serralleria perquè el moment el va requerir centrar-se en la part més industrial de la feina. Però amb 18 anys, em va començar a cridar l'atenció el món més artístic de la forja, per això vaig decidir formar-me durant deu anys.  

L.Q. - Com definiries l'ofici de forjador artístic?
F.S. - És poder ser capaç de despertar sentiments en la gent a partir d'un bocí de ferro, és a dir, donar-li vida. És una feina que concedeix donar forma a la teua creativitat. 
 
L.Q. - Quina és la teua tècnica de treball?
F.S. - S'ha de conèixer molt bé el material, en aquest cas el ferro, i respectar-ne les textures internes i la temperatura de treball. La resta és un treball que faig conjuntament amb ell, jo hi poso la creativitat i el ferro em va indicant el camí. 

L.Q. - Al teu taller podem trobar tecnologia del s. XXI o treballes de manera tradicional? 
F.S. - Sí, en faig ús, no hem de donar l'esquena a la tecnologia, ens permet treballar molt més ràpid i abaratir el preu al client.

L.Q. - Quins són els teus referents? 
F.S. - Eduardo Chillida, Pablo Gargallo i Lorenzo Quinn. Aquest últim és un dels referents més importants que tinc avui dia perquè omple les seues obres d'un significat molt profund. Quinn et fa reflexionar sobre la bellesa de la vida, la qual deixem passar de llarg perquè estem acostumats a veure-la cada dia.

L.Q. - Hi ha alguna obra de la qual et sentis especialment orgullós?
F.S. - És difícil escollir-ne una, però l'escultura Escenificació de l'acer amb els elements, que es pot trobar a la plaça de les Tres Creus de Juneda i simula un nus girat, m'omple molt. Vaig voler donar-li el simbolisme de llibertat, ja que ens trobem en un moment de la història en què la democràcia no fa la seua funció i els drets humans no existeixen. Per tant, amb aquesta escultura parteixo de la qüestió que com és possible que un element tan rígid com el ferro pugui ser capaç de conviure amb els elements que té al voltant i nosaltres no siguem capaços de fer això. 

L.Q. - Totes les teues obres estan plenes de simbolisme, on neix la inspiració?
F.S. - Moltes de les obres les inicio amb un simple pensament, però aquesta inspiració inicial pot variar, ja que em deixo emportar pels girs que em permet fer el ferro. 

L.Q. - Desvela'ns el secret d'un bon forjador.
F.S. - La clau és saber conversar amb el ferro i consentir-lo. A més, un bon forjador ha de tenir molta paciència, forjar una obra no és una feina de dos dies.

L.Q. - Hi ha impossibles al món de la forja?
F.S. - No, tot va sorgint. Quan el ferro entén el que vols fer ell et va seguint i acabes obtenint una gran obra. El forjador i el ferro es tenen un respecte mutu.

L.Q. - Les teues obres es poden trobar a diferents punts de les terres lleidatanes, però no t'agradaria poder arribar més enllà?
F.S. - Crec que aquestes coses arriben soles, quan menys t'ho esperes. No és una cosa que em preocupi gaire, tinc la sort de poder treballar amb una feina que m'apassiona. Però si un dia es dona l'oportunitat, benvinguda serà.

L.Q. - Consideres que la forja és un ofici residual? 
F.S. - Tots els oficis artesans tenen molt futur, però has de tenir uns coneixements molt amplis del material amb el qual vols treballar. 

L.Q. - Com veus la forja a Catalunya?
F.S. - A Catalunya tenim forjadors qualificats amb ganes d'innovar, però lamentablement deixem que es vagin perdent. Tenim gent amb ganes d'aprendre, però no tenen on aprendre. Crec que és una assignatura pendent que tenen sobre la taula les administracions i és un tema urgent. Sense bons professionals una societat no rutlla.

L.Q. - Quins projectes tens per al futur?
F.S. - Poder continuar creixent artísticament, la forja és un aprenentatge continu. 

L.Q. - Algun repte professional que et quedi per complir?
F.S. - Saber innovar i fer una obra millor que l'anterior, aquest és el meu repte.