Laura Quintana - Llorenç, ets la tercera generació de la xurreria. Podries explicar-me'n els orígens?
Llorenç Planella - La meua padrina es col·locava amb un carretó a l'entrada de l'antic cinema Victòria i la sala del cinema Terrall per vendre cacauets i alguns dolços de l'època. Més tard, l'any 1975, amb ajuda dels meus pares, els padrins van obrir el que és l'actual xurreria, fins fa 14 anys que els pares es van jubilar i la Teresa i jo vam decidir de continuar amb el negoci. 

L.Q. - Com ha evolucionat el negoci al llarg del temps?
Ll.P. - Avui dia hi ha molta més varietat de llaminadures i tipus de bosses de patates, entre altres, és on més hem notat l'evolució. Tenim més de 150 tipus de llaminadures, això abans era impensable.

L.Q. - Quines són les vostres especialitats?
Ll.P. - Els xurros, les cornes de blat, les patates, les castanyes i els xurros amb xocolata que fem a l'hivern, tot artesà.

L.Q. - Quin és el secret dels xurros?
Ll.P. - No hi ha cap recepta màgica. Només cal farina, aigua i sal, però s'ha de saber fer-los. A més a més, l'oli amb què fregeixes els xurros ha de ser de qualitat, no pots utilitzar un oli qualsevol, ja que si no tindrà molt gust de fregit.

L.Q. - Llavors, quina és la tècnica?
Ll.P. - L'experiència.

L.Q. - Al negoci heu notat la crisi?
Teresa Cornudella - Sí, els pares abans als seus fills els donaven 2 euros, ara els nens venen amb els cèntims que arrepleguen per casa, aquells que els grans ja no volen.

L.Q. - Hi ha diferència entre el consum d'abans i el d'ara?
Ll.P. - Sí, a la xurreria tenim moltes llaminadures però de llaminadures n'hi ha a tot arreu; a qualsevol supermercat en pots trobar, això abans no passava i la gent només en comprava aquí. Tot i això, tenim la gran sort que de bons xurros no en pots trobar a qualsevol lloc. 
T.C. - Els supermercats han fet molt mal als petits comerços. Amb tot això, les mares i els pares també són més conscients que no és bo menjar dolços cada dia.

L.Q. - Com és que només feu xurros els diumenges? No surt rendible fer xurros la resta de dies?
Ll.P. - No, els xurros s'han de fer al moment i ser menjats, si els fas i te'ls menges dues hores després ja no té gràcia. Les Borges Blanques no és un poble gaire consumidor de xurros. 

L.Q. - Així doncs gran part dels ingressos són de les llaminadures?
Ll.P. - No, perquè les llaminadures les tenim a un baix preu i per unitat, en canvi, al cinema, per exemple, quatre regalèssies d'aquestes 
-assenyala les regalèssies que té a l'esquena- et poden valdre 2 euros i nosaltres les tenim a 20 cèntims cadascuna. Molts nens i nenes venen amb 20 cèntims només, no podem inflar els preus. Tot i que només venguem xurros un cop a la setmana, aquests i els altres productes artesans són la gran font d'ingressos. 

L.Q. - Que en penseu dels xurros congelats? Els heu tastat mai?
Ll.P. - No els he tastat mai -riu-. Però quan la gent tasta xurros de qualitat ja no en volen de congelats, no hi ha color. 

L.Q. - Les paradetes de xurros de festa major us han pres clients?
Ll.P. - Sí, però els que saben el que fem venen directament aquí. 

L.Q. - Quin futur els veieu a les xurreries de Catalunya?
Ll.P. - A poc a poc aniran desapareixent perquè és una feina molt esclava, has de treballar de dilluns a dilluns. A més d'això, a Catalunya no hi ha una cultura xurrera com a Madrid, allà tothom en fa i en menja diàriament. Si la gent ve a la nostra xurreria a comprar xurros i llaminadures és perquè hi ha el costum d'anar a la xurre, ja que som aquí des de fa molts anys i ens coneixen, però si tanquéssim tampoc trobarien a faltar els xurros.
T.C. - Les altres xurreries no ho sé, però nosaltres tenim data de caducitat. Els xurros, majoritàriament, els compra la gent gran, el jovent no en té el costum, i això algun dia s'acabarà. 

L.Q. - La gran incògnita, hi haurà una quarta generació a la Xurreria Planella?
Ll.P. - No ho crec, les meues dues filles estan estudiant a la universitat i dubto molt que vulguin continuar amb el negoci.