MIQUEL ANDREU - De l'estudi que vau presentar a finals de 2020 per a Leader Ponent se'n desprenia que un 49% del sòl no urbanitzable de les Garrigues era apte per a projectes solars, un 51% el del Segrià i un 71% el del Pla d'Urgell. Com és que en aquesta última comarca, en canvi, hi ha molts menys projectes?
XAVIER MASSA - Un parc solar té dos vectors: trobar la superfície viable on et deixin ubicar la infrastructura i com evacuar l'energia. Els grans projectes han de buscar subestacions existents o punts on construir-ne de noves, per connectar-se a l'alta tensió. I trobem subestacions a les Garrigues i el Segrià però no al Pla d'Urgell i l'Urgell. En el cas del Pla d'Urgell, a més, quan s'aplica el filtre del departament d'Agricultura sobre les capacitats agrològiques del sòl, el percentatge de sòl apte baixa molt.
M.A. - Encara que hi hagi subestacions a les Garrigues i el Segrià, veiem com els grans projectes també preveuen construir-ne més i fer noves línies elèctriques.
X.M. - Perquè normalment no pots connectar tanta potència, 50MW, per exemple, a una subestació existent i te'n demanen una de nova. Normalment aquests projectes encara van a la xarxa de distribució (Endesa), perquè la de transport (REE) no te l'obren per menys de 100MW.
M.A. - Hi ha un topall de capacitat de la xarxa que faci que els projectes grans impedeixen que n'hi hagi de petits?
X.M. - Fins ara sí que existia aquesta relació, perquè a qualsevol projecte superior a 1 MW li demanaven un informe de viabilitat de connexió del transportista, és a dir, REE. Si el node on anava a parar la línia de distribució que connectava amb la de transport estava saturat, normalment et denegarien la sol·licitud. Amb la nova normativa d'accés i connexió, però, això a priori desapareix i els projectes per sota de 5 MW no haurien de requerir l'aprovació del transportista; si tenen capacitat d'accés a la xarxa de distribució els haurien de deixar connectar. Això oot afavorir que sorgeixin més projectes de petites dimensions.
M.A. - Com creieu que s'hauria de fer el desplegament d'energies renovables a comarques com la nostra?
X.M. - Advoquem per un canvi de model energètic. Fa dos anys vam néixer per això, per deixar de fer presentacions i passar a l'acció per fer realitat la transició energètica. Creiem en un model 100% renovable i distribuït, i tal com s'està fent ara, el de distribuït està en perill. Observem com grans agents volen reproduir el sistema antic de grans instal·lacions connectades a la xarxa de transport i amb una lògica vertical, de dalt cap a baix. Nosaltres creiem en un model a la inversa, on el punt central és el consumidor i les seves necessitats s'han de cobrir des de la proximitat. Cal afegir la variable proximitat en l'àmbit energètic, cosa que fins ara no ha existit. A la lògica actual del sistema li és igual d'on vingui el kWh, però nosaltres creiem en apropar la generació al lloc de consum, i això passa per un desplegament massiu de generació renovable per tot el territori, no només als millors llocs, amb petits projectes a cada municipi, inferiors a 5 MW, que cobreixin part de les seves necessitats.
La idea seria autoconsums allà on sigui possible i hi hagi voluntat, i pujar cap a parcs d'escala humana (d'entre 3 i 10 ha de superfície) connectats a la xarxa de distribució, la que ja existeix i porta l'energia als municipis, que majoritàriament és de 25 kV. Fent-ho així, l'impacte paisatgístic i ambiental és reduït i acotat i no desplaça l'agricultura. En canvi, si ve un promotor i diu "farem 350 Ha", sí que hi ha un desplaçament. Enmig d'aquesta allau, els petits productors energètics quedem una mica amagats. Reivindiquem que hi ha una alternativa, una altra manera de fer les coses, i que la volem tots, tots volem renovables i producció de proximitat, i és possible i viable.
M.A. - S'ha volgut presentar el debat com un renovables sí vs renovables no.
X.M. - En un debat de blanc o negre quedem ocults, ens oblidem dels grisos. Ens trobem, per exemple, que a la Ponència de la Generalitat és més fàcil aprovar un projecte de 50 Ha que un de petit, perquè si tens un petit problema en un parc de 7 Ha te'l declaren inviable, però si un de 50 Ha té una afectació de 20 que no es poden utilitzar, el declaren viable, perquè en queden 30. Això s'ha de millorar. També cal tindre en compte que molts dels grans projectes que s'estan aprovant tenen uns condicionants que els faran inviables i, per tant, potser s'ha de rebaixar l'alarmisme.
Hi ha una altra fórmula possible, que democratitza i capgira el sector energètic, que dona entrada a altres inversors i agents i no queda tot en mans d'Iberdrola, Endesa, Repsol, etc, que amplia el ventall i augmenta la competència, cosa positiva pel consumidor. El sistema enegètic ha de partir de la lògica municipal i, a partir d'aquí, anar cap dalt, no a la inversa. Hem de minimitzar la infraestructura de línies i l'impacte dels grans projectes al medi ambient, l'agricultura i el paisatge. Podem aportar solucions a tot i, a més, amb una rendibilitat econòmica suficientment atractiva.
M.A. - A l'estudi fèieu una simulació d'instal·lacions d'autoconsum en 50 equipaments de 50 municipis. Aquí també hi ha molt camp per córrer, no? Què recomaneu als ajuntaments?
X.M. - Que comencin a apostar per l'autoconsum compartit, perquè pots generar estalvi i eficiència. És millor fer una instal·lació en un equipament amb una teulada gran i alimentar-ne cinc o sis que no fer cinc o sis instal·lacions. I que busquin assessorament, que no es quedin només amb el que els diguin els instal·ladors. I que ho comparteixin amb la ciutadania, que pensin en crear comunitats energètiques locals. Tot això és el primer punt per activar la transició energètica a nivell municipal i per fer entrar el sector energètic al consumidor.
