El cap de setmana del 22 i 23 d’octubre va tenir lloc la 2a Fira de Modelisme i Wargames (Guerrajocs; Jocs bèl·lics) al Pavelló de l’Oli de les Borges. Dissabte a la tarda hi havia gent de totes les edats, les taules plenes, jugant a batalles històriques amb miniatures. No només a Napoleó i a la guerra del Francès. Diumenge al matí una partida de la “Batalla de Bailén” i a les basses del Terrall una exhibició de vaixells amb radiocomandament.

A més de les exposicions de vehicles, armes, airsoft, maquetes i diorames, a les parades podíem trobar tota mena de jocs de taula, cartes i miniatures per a tots els gustos: Carcassone, Els colons de Catan, Cal·lígula, 1714: l’Onze de setembre...

Per la meva banda, m’hi vaig comprar el joc Toledo, un joc d’estratègia en què per guanyar has d’aconseguir la convivència entre diferents llengües, religions i civilitzacions a l’antiga capital del Tajo, l’any 1085. Això prou ens convindria gairebé mil anys després, el 2011.

De fet, encara que a la fira d’octubre de les Borges s’entaulessin guerres sanguinàries, la cooperació i la camaraderia que regnava entre els participants era admirable. Això sí que és fer la guerra civilitzadament. Tant de bo la poguéssim reduir a aquesta dimensió, la dels jocs amb miniatures o la del món virtual.
Si els talibans i els seus contraris a l’Afganistan, els gaddafistes i els rebels a Líbia, i tants altres a Iraq, a Somàlia, a Síria, al Iemen, a Etiòpia, a Colòmbia... s’enfrontessin amb miniatures i al final es donessin les mans, les coses anirien molt millor. I tots hi sortiríem guanyant.