Diuen les llegendes garriguenques que Mahatma Gandhi va passar a finals del 1914 per la nostra comarca. Aleshores tenia 45 anys i diuen que va ser en ocasió d’una visita que va fer al seu amic i mestre espiritual Gokhale, el qual s’havia retirat un temps a meditar en una cova del Montsant.

Gandhi venia de Londres, no era famós encara a Europa i vestia a l’estil occidental després d’exercir més de vint anys d’advocat a l’Àfrica del Sud. Així, doncs, devia passar relativament desapercebut entre els viatgers del tren. Mohandas Gandhi va baixar a l’estació de Vinaixa i va emprendre el camí d’Ulldemolins, acompanyat pel seu guia, el doctor Masroig, un xicot jove, pròfug arran de la seva participació en la crema del tren de la Floresta a la revolta del 1909, i que s’amagava a les serres del Montsant.

Segons els seus descendents, el doctor Masroig també coneixia l’anglès i pel camí van entaular conversa. Van parlar sobretot d’una carta de Tolstoi publicada recentment, de la guerra i de com aconseguir la llibertat dels pobles, tant a l’Índia com a Europa. Mohandas Gandhi li va explicar la seva concepció de l’ahimsa, que ell havia practicat amb èxit a l’Àfrica del Sud, defensant els culis i els musulmans. Promovia la desobediència civil a les lleis injustes, desobediència que considerava un deure.

Calia evitar, però, qualsevol tipus de violència, ja fos física, verbal o mental, és a dir, no fer ni dir ni pensar res de dolent contra els opressors, mantenir-hi sempre una actitud de respecte i un sentiment benèvol. “Només la força espiritual pot vèncer la violència material”, li va dir. “El primer nivell de l’ahimsa, la no-violència física, és indispensable, però els nivells autènticament transformadors, encara que més difícils, són els de la no-violència verbal ni mental”, deia Gandhi. I també: “La nostra lluita té per fi l’amistat amb el món sencer. L’ahimsa ha vingut enmig dels homes i quedarà entre nosaltres, és l’anunciadora de la pau al món.”

[article publicat al núm 382 de SomGarrigues]