Les tropes filipistes avancen per la vall del riu Set des de l’Albagés en direcció cap a les Besses. En arribar a les envistes del poble, albiren la senyera de Sant Jordi al capdamunt del castell. El general Bornou ordena situar els canons i disparen contra la torre. La senyera aviat es converteix en un parrac fet a bocins. Les tropes borbòniques entren al poble. Només hi ha gent gran i nens. Els joves són al front de guerra, alguns al Priorat o al Solsonès, d’altres a Barcelona. La resta dels habitants s’han escampat per les rodalies. Els soldats saquegen cases i corrals davant la impotència i desolació dels vilatans, mentre els funcionaris pengen edictes a la casa de la vila i a la plaça: el poble es regirà des d’ara per les lleis i constitucions de Castella.

El capellà que acompanya els filipistes a la rereguarda puja amb la seva tartana estirada per dues mules fins a l’ermita romànica del poble. Després d’espolsar-se la sotana negra, hi entra acompanyat d’una dona amb mantellina. Porten un embalum recobert amb una manta i el deixen tot seguit al peu de l’altar de pedra. Desplacen del seu pedestal la imatge de la moreneta, esculpida amb fusta d’olivera per un pastor de la contrada, i en el seu lloc hi entronitzen la marededéu de Covadonga, amb una flor de lis en una mà i en l’altra uns goigs que canten la hispanitat unida. Carreguen la imatge desnonada a la tartana i ja ningú no la veu més. 

Mentrestant, un batalló ha baixat a la vora del riu on hi ha el molí fariner: hi disposen un canó orientat a la portalada, fan saltar pels aires la façana del molí, esbotzen el riscle i la tremuja i desencaixen la mola volandera. El general Bornou mana que hi pengin un avís: “L’any que ve tornarem per comprovar que el molí ha estat reconstruït i per recaptar el delme de la farina duplicat. En cas d’incompliment, arrasarem el poble.” L’endemà segueixen el seu camí cap a l’Albi i més enllà per unir-se a les tropes que assetgen la capital del Principat de Catalunya.