L'Alícia Cabelldàngel (a qui alguns identifiquen amb la Marta Rovira o amb la Teresa Forcades per la seva candidesa) seu a l’ombra d’un pi frondós als afores de la Pobla de Cérvoles. Al seu costat, sa germana gran llegeix embadalida un llibre misteriós titulat El difícil camí cap a la independència. De sobte, l’Alícia veu al seu davant un conill blanc d’ulls envermellits que consulta el rellotge de butxaca i diu: “Ai, que faig tard! Ja és l’hora!” La nena suposa que deu ser l’hora de la independència. El conill arrenca a córrer cap a un forat negre que hi ha al coster, entre uns matolls. L’Alícia Cabelldàngel s’aixeca d’un salt i el segueix encuriosida. El conill es llença de cap a dins del cau i la nena s’hi llença també al darrere, sense pensar-s’ho dues vegades. Cap a on durà aquell forat negre? L’Alícia va caient, caient com si baixés per un tobogan, fins que fa cap a un estanyol mig buit, la bassa del Quimet, al Forcat de les Tapiades.

De cop, s’adona que la bassa es va omplint amb les seves pròpies llàgrimes. Se sent perduda i desemparada. On és la independència?, es diu. Però en eixugar-se els ulls, veu un ratolí nedant que porta al coll un mocador, on hi ha escrit amb lletres negres descolorides “Estatutet del 2010”. El ratolí s’espanta i tremola quan la nena li parla del seu gat, però al final l’ajuda a sortir del toll. A la riba s’apleguen un munt d’animals de tots tipus i de tots colors: un ànec, un aguilot, un lloro, un dodo, un mico... Els representants del Parlament dels animals. S’asseuen en un racó del bosc sota una arcada de branques de llorer amb la inscripció “Pacte pel dret a decidir”. L’Alícia Cabelldàngel pregunta:

-Què és el que s’ha de decidir?
-Tot i res. Més aviat res, diuen alguns; però d’altres diuen que tot està encara per decidir -li respon la Núria Gisperdó. Per exemple, què menjarem avui per sopar, carn o peix; o quin és el premi que donarem a qui posi el cascavell a la girafa?
-Quina girafa? -pregunta intrigada l’Alícia.
(Continuarà).