Els dies 12 i 13 de novembre van tenir lloc a Lleida les setenes jornades de les IlerRol, organitzades per l’Associació Tramuntana. Enguany estaven ambientades en diferents civilitzacions antigues: la romana, la grega, precolombines... A més del rol hi havia jocs de taula, de cartes, tallers de softcombat, música... Diumenge es disputà un campionat de 7 Wonders, un joc de taula en què es construeixen ciutats i civilitzacions a l’entorn de les set meravelles de l’antiguitat: el colós de Rodes, les piràmides, el far d’Alexandria, el mausoleu de Mausol, l’estàtua de Zeus, el temple d’Àrtemis i els jardins penjants de Babilònia.
Paral·lelament, el mateix cap de setmana se celebrava a Barcelona la tercera Convenció Steampunk, és a dir, dels Vapor-Rebel. La civilització del vapor del segle XIX és ben diferent de les clàssiques greco-romanes... Hi podíem trobar el capità Nemo, però també Sherlock Holmes i Allan Quatermain, entre d’altres. Però la cosa va més enllà. Els del Vapor-Rebel es plantegen com hauria pogut ser la civilització actual si hagués seguit altres camins. Per exemple, si s’hagués orientat cap al desenvolupament de les màquines de vapor en comptes de centrar-se en el petroli.
D’altra banda, quins camins hauria seguit el món si no hagués esclatat la “gran guerra” el 1914? Arribats a un cert punt, potser era inevitable, però això no impedeix d’imaginar una altra societat, un futur diferent. Els del Vapor-Rebel estan disconformes (potser indignats) amb la societat actual per la forma com funciona a l’entorn de les grans empreses del petroli, de les especulacions financeres i mediambientals, de la corrupció política, dels dogmes neoliberals, religiosos i de tot tipus. La paraula punk, entre altres coses, significa brètol, indòcil, antisistema, anarquistoide... Però sempre implica la idea de rebel.
Els punks dels anys vuitanta ho manifestaven amb una cresta virolada, però l’inconformisme visceral també es pot posar de manifest vivint a sota l’aigua, lluny de la civilització colonial i especulativa.
No hi hauria pogut haver una altra forma d’organitzar la societat i el món, és a dir, la nostra civilització, a finals del segle XIX? Potser hem perdut el tren, però no hem perdut la imaginació. El capità Nemo era un home Vapor-Rebel, encara que se servia sobretot de l’electricitat. Com a mínim segur que era un rebel, enfrontat amb les grans potències d’aleshores i compromès amb l’alliberament dels pobles, d’acord amb el capítol 8 (II part) de Vint mil llegües de viatge submarí i amb el capítol 16 (III part) de L’illa misteriosa.