Opinió
Abel Montagut

Abel Montagut

La Mare de Déu de les Garrigues i l’Oli Nou

Mossèn Joan Miquel, el rector de Cervià, al final de la missa major fa seure el públic assistent. Té una notícia important a comunicar. Proposa canviar la imatge de la Mare de Déu de les Besses per una de nova.

Sorpresa general entre els feligresos assistents. La imatge que tenim fa gairebé trenta anys que acompanya l’Aplec de les Besses, a la segona pasqua. La talla de fusta és carregada al remolc d’un tractor, envoltada per un estol de mainada amb vestits catalans tradicionals. Els pares en fan fotos i filmen tot cofois. Després la imatge presidirà la missa, les sardanes, el dinar de germanor i els jocs de l’aplec des de dalt de l’esplanada de l’ermita.

La imatge actual és una talla del 1983 d’un escultor reconegut, el jesuïta Cinto Casanovas, el qual té escultures a la plaça Major de Vic, a la Val d’Aran, a l’Urgell (ermita de Sant Miquel), a prop de Tremp, a Raïmat, un taller a Verdú...

La Mare de Déu de les Besses és d’estil contemporani, estilitzada, amb la cara rodona, però amb facetes rectilínies, tallants. Està en sintonia amb el seu entorn rural i també amb el poble abandonat des de la guerra de Successió... Quant de dolor serè representat en el seu rostre!

La nova imatge que proposa Mossèn Joan Miquel és molt bonica, d’estil romànic, amb el nen a la falda, seguint models de les Garrigues del s. XII o XIII... Si ja tenim una imatge acceptada per a les Besses, per què no reorientem la proposta i fem una imatge que sigui la patrona de les Garrigues i de l’Oli Nou?

La nova imatge es podria traslladar a cada població de les Garrigues Històriques on se celebra una festa o una fira de l’oli, per ex. a Maials al novembre, als Torms i Alcanó al desembre, a les Borges al gener, etc. Se li faria un homenatge a l’església encenent-li una llàntia de les tradicionals amb oli nou del lloc d’acollida.

Gràcies a una donació testamentària de Cervià, només falten per recaptar 2.000 euros, la meitat del cost total de la talla. Si les cooperatives o els ajuntaments de les Garrigues hi aportessin una petita part, uns 80 euros cadascuna, aviat s’haurien aconseguit els diners que falten.

La imatge estaria normalment a l’església de Cervià, però en ocasió de les fires corresponents de l’oli, cada cooperativa, ajuntament o parròquia la podria demanar i es traslladaria fins al poble en qüestió. La Mare de Déu de les Garrigues i de l’Oli Nou, un símbol d’unitat i d’identitat de la comarca històrica i del nostre producte més valorat, que de passada ens ajudaria a promocionar.

I qui ho coordinaria? Doncs, qui millor que la revista SomGarrigues?