Si us dic que avui el meu article és aquí i no a “La Cullerada” perquè des del Club Tennis Taula Borges m’han demanat un escrit sobre l’entitat, potser us preguntareu si el més idoni per escriure’l sóc jo, que no havia anat a veure un partit del CTT Borges fins que vaig quedar amb el seu president per parlar de l’article en qüestió. He arribat a la conclusió que sí, que si es tracta d’animar la gent a deixar enrere la desídia i la mandra, i a descobrir el món del CTT Borges, jo, que precisament acabo de fer-ho, tinc alguna cosa a dir sobre el tema. Durant anys m’havia assabentat i alegrat des de la distància dels èxits del club, però em resistia a treure el cap pel pavelló per veure en acció Hu Bin i companyia. El dia que finalment hi vaig anar, que no serà l’últim, vaig constatar que, més enllà de tenir a quatre passes de casa una competició del més alt nivell (l’actual campió absolut d’Espanya, a Borges!), el tennis de taula és un esport vibrant, una muntanya russa d’emocions concentrades en pocs segons: la tensió de l’instant previ a la sacada, la concentració absoluta de jugadors i públic en harmonia, l’explosió sobtada d’adrenalina quan la pilota entra en moviment, les jugades a tota velocitat, la victòria o la derrota, la de cada punt i la global, decidida per dècimes i mil·límetres. A peu de pista és més fàcil constatar la grandesa del projecte del CTT Borges, i si des de fora es pot pensar que tot es basa a fitxar dos estrangers de categoria per guanyar la lliga, des de prop se n’aprecia la meravellosa complexitat: la gran quantitat de jugadors que formen les seccions del club, la participació dels seus monitors en projectes a les escoles i amb persones discapacitades, la injecció d’imatge i popularitat que suposen les seves fites, i ara també aquest projecte de centre d’entrenament, que, si es fes realitat, multiplicaria exponencialment les possibilitats del club. Ara que la crisi fa que tota despesa sembli un dispendi prescindible, val la pena deixar de pensar en termes monetaris (total, només donen disgustos) i valorar la creació del centre com una oportunitat de creixement per al CTT i per a Borges que val la pena aprofitar. La nostra comarca és un lloc massa petit com perquè els garriguencs ens permetem el luxe de no sentir-nos nostre un club tan gran com el CTT Borges. Jugant-hi o simplement anant-hi a animar, aquest mateix dissabte 4 per exemple, però sigui com sigui, formant part de la història en majúscules del nostre propi “més que un club”.