M’escriu un senyor de Llardecans per informar-me que la Mare de Déu de les Garrigues ja existeix. Resulta que es troba en una ermita de nova planta, a la partida dels Rasos, al Soleràs. És una advocació mariana ben recent, del 2008. Des de fa tres anys s’hi fa un aplec el segon diumenge de juny amb l’assistència d’unes dues-centes persones provinents del Soleràs mateix, de l’Albagés, d’Alcanó, Granyena de les Garrigues, Llardecans... Ara bé, es tracta només d’una part de les Garrigues, les corresponents al bisbat de Lleida.

Tenim una comarca ben escaquejada: diferents bisbats, partits judicials, alguns pobles que tiren a urgellencs, segarrencs o barberà-conquencs... A la Geografia Comarcal de Catalunya i igualment a tots els llibres que en parlen, com al recentment aparegut de La Guerra Civil a les Garrigues (2012), del Dr. Josep Rubió i Sobrepere, en l’apartat introductori es posa de manifest la contradicció entre les Garrigues històriques i les administratives. L’informe d’un equip d’experts publicat l’any 2000, fet per encàrrec de la Generalitat, recomanava modificar-ne els límits, de manera que Sarroca, Aspa, Alcanó, Torrebesses, Llardecans, Maials i Almatret en formessin part. Però la proposta s’ha quedat aquí.

Quins símbols, quins elements identitaris comuns tenim? L’oli d’oliva, les espones o marges de pedra, les cabanes de volta, els “aulivers”, els ametllers... És una comarca ben difícil de trobar-hi coincidències i sinergies, sense eixos de comunicació vertebradors utilitzables. Francesc Macià ja proposà fa un segle, com a diputat del districte, una línia de tren que havia de recórrer la comarca anant des de Mollerussa fins a Flix, passant per les Borges, Castelldans i cap endins, el qual hauria dotat la comarca d’una via de comunicació i desenvolupament immillorables.

De fet les Garrigues és una mica com tot Catalunya: uns límits imprecisos, unes variacions molt importants al llarg de la història, una identitat desdibuixada. Seria viable fer una consulta popular a les Garrigues sobre la seva pertinença o no a la comarca? A quins pobles es faria el referèndum?

Els jugadors, qui són? I l’espectador, qui és?