De vegades, per fer un bon retrat d’un poble de les Garrigues, tan sols cal un bon retrat físic. Agafeu-ne un qualsevol. Nuclis petits, un campanar (o dos, en alguns casos), carrers poc transitats, places poc habitades. En canvi, sigui quin sigui el poble que hagis retratat, fixa’t que segurament hi abunden cases velles, deshabitades... I què passaria si resulta que, precisament, aquestes cases fossin pols d’atracció de joves emprenedors?

El jovent dels pobles de les Garrigues rarament s’ha dedicat a l’agricultura. Si m’accepteu que generalitzi, em sembla que estarem d’acord en què la major part d’aquests joves viuen fora. En el millor dels casos hi vénen a dormir perquè tenen la feina a Lleida o a les Borges. Molt bé, doncs, home, des de la llavor més fonda de la modèstia, als alcaldes i consistoris en general (a segons quins polítics de les Garrigues has d’entrar fent-los reverències, que si no et prenen “pel pito del sereno”), els proposo que s’atreveixin a promoure el seu poble a partir d’oferir espais transversals per a emprenedors. Això què vol dir? Doncs que aquestes cases deshabitades siguin reformades i adequades a grups de joves emprenedors que busquen espais allunyats de la gran ciutat, espais que inspirin la creativitat, espais oberts al disseny, a la transferència del coneixement, al foment de les arts i la cultura. Feu números, carall. En comptes d’anar tocant los collons als altres pobles, feu anar la imaginació, correu.