Aquest títol no correspon a cap notícia. De totes maneres, si t'ha causat algun que altre terrabastall digestiu, una pujada de tensió o una hèrnia al cervell com a bon votant, simpatitzant o llepa-culs de la de Ripoll que deus ser, mala sort; això et passa per fatxa.

En tot cas, posem sobre la taula un exercici: redefinir l'educació secundària per als joves de 12 a 18 anys. Imagina't que, en comptes de seguir només amb les mateixes equacions de sempre, les assignatures incloguessin coneixements pràctics aplicats a realitats socials i econòmiques d'altres països. Suposa que, als 14 o 15 anys, els estudiants ja no estiguessin tot el temps a l'aula, sinó que s'embarquessin en intercanvis internacionals; els joves de l'Institut Vallverdú de les Borges viatgen al Senegal, Finlàndia o Califòrnia. Allí, en comptes de només estar-se a classe, farien treball de camp per conèixer la realitat social, política i econòmica del lloc.

Quan tornen, comparteixen i posen en comú el que han après. Amb el temps, a partir dels 16 anys, les estades són més llargues, d'uns mesos, i el programa es converteix en una immersió total. L'objectiu? Que els joves trobin el seu camí, cosa que el sistema actual no fa. El sistema educatiu és obsolet. Els joves necessiten eines per descobrir el seu veritable propòsit i això no passa ni en un institut ni a la universitat. La carrera universitària no garanteix res (i aporta poc a la societat). Anar a la universitat als 18 o als 20 anys és llençar la vida per la borda. No hem vingut aquí per estar bé, hem vingut aquí per fer el bé als altres. La nostra existència no es tracta de cercar el confort personal, sinó de comprendre el món en la seva profunditat i actuar en conseqüència. Això passa per entendre'l des de l'àrea petita, des de les realitats locals i no des de la nostra posició còmoda de minoria consumista del Primer Món. El nostre lloc al planeta no es basa en l'aprovació externa, sinó en l'impacte real que podem tenir sobre aquest.