El periodista William Thomas Stead, de 62 anys, viatjava en el Titanic. Era un periodista molt famós en aquell temps. Era també esperantista i pacifista. De fet anava a Nova York per participar en un congrés pacifista. La situació mundial ja feia témer l’esclat d’una gran guerra.

Durant el sopar de la nit del 12 d’abril, dos dies abans del naufragi, va explicar als seus companys de taula que a les bodegues del vaixell hi viatjava d’incògnit una mòmia egípcia. Allò suposava, va dir, una gran amenaça a causa de la presència de l’esperit del seu amo i l’enuig dels déus pel trasllat de la mòmia lluny d’Egipte. Va ser un relat inventat per ell en aquell moment? Era cert? Entre les restes del Titanic no s’hi ha trobat cap mòmia, però qui sap si va sortir projectada entre les destrosses quan el transatlàntic es va partir per la meitat i la mòmia descansa ara sota el fang a quatre mil metres de fondària. El periodista W. T. Stead també va morir en aquell naufragi del que es coneixia popularment com el vaixell dels somnis.

I què té a veure el Titanic amb les Garrigues, si no tenim cap mar? D’acord, no tenim mar, però aviat hi haurà un pantà. El de l’Albagés-Cervià. És un projecte imponent, amb grans expectatives, un gran somni fet realitat. Caldrà vigilar que no es cometin les imprudències que es van produir en el Titanic. Entre altres, que la qualitat dels materials sigui l’adequada, sense fer trampes per estalviar costos amb l’excusa de la crisi. En el Titanic moltes cabotes d’unió entre les planxes eren de ferro forjat en comptes de ser d’acer, cosa que va facilitar les fatídiques obertures en el casc. Els bots salvavides eren del tot insuficients, els guaites no disposaven de prismàtics... Massa errors, massa imprudències compartides, massa encegament.

Potser la causa del naufragi no va ser la voluntat dels déus (egipcis o no), sinó un cúmul d’errors comesos pels humans, des del telegrafista fins a l’amo de la companyia naviliera, passant pel capità del vaixell, l’enginyer i els oficials. Igual com a la Gran Guerra, que quan es va albirar nítidament com un monstre en la fosca de la nit ja era massa tard per esquivar-la.