La setmana passada el diari Ara publicava un extens reportatge sobre les penúries de l’esport amateur a casa nostra. SomGarrigues també en va parlar, fa dos números, si no vaig errat, de fins a quin punt els clubs de la nostra comarca les passaven magres per quadrar pressupostos, per poder seguir fent la seva funció i competir amb normalitat.

En els temps que corren, sembla que invertir en esport i en cultura –que molt sovint van associades i que, als pobles, sempre són activitats d’aquelles que dinamitzen les mateixes persones– no està gaire de moda. Sembla que estigui mal vist i empreses i administracions s’apunten, de forma poc reflexiva, a una austeritat no sempre justificada i que, si no parem compte i busquem alternatives valentes, ens convertirà en un país de tercera. Deixem de patrocinar el futbol sala, ja no ens fem socis del futbol o els diem que no als de les bitlles. I és un error.

Els polítics i alguns acadèmics parlen, amb grandiloqüència, de la necessitat de “fixar la gent al territori” per aconseguir el miracle de l’equilibri territorial. I per fer-ho no només s’han de garantir els serveis bàsics i els mitjans de vida. A l’any 2013 també cal, i no és menys important, tenir accés a l’oci i la socialització. Amb la cultura, l’esport ajuda a fer societats més crítiques, participatives, amb més qualitat de vida i uns valors més sòlids. I els clubs que hi ha a la nostra comarca són un bon exemple de tot això. Què seria de les tardes de diumenge a l’Albi o a Cervià sense el futbol? I a Vinaixa i a Puiggròs sense el futbol sala? L’esport de club ja forma part del nostre paisatge, les alarmes s’han encès arreu i, també en això, cal que tots hi posem el coll. O és que volem una comarca més trista i de la qual ens sentim cada cop menys orgullosos?