Durant les últimes setmanes he assistit a un curs de community manager (responent la pregunta que molts ja m’han fet, un community manager és, bàsicament, l’encarregat de gestionar la comunicació d’una empresa en l’àmbit de les xarxes socials) i la veritat és que he après molt. Sobretot del nostre professor, que, relaxat per comptar amb només tres alumnes, no ha tingut cap vergonya de confessar-nos que, en aquest món dels CM, el més important és saber-se vendre, aparentar, fer molts contactes i, sobretot, saber entabanar els teus caps perquè creguin que ets imprescindible.

Els coneixements reals queden en un segon pla davant de tot això. Com a mínim ell ha anat de cara i ens ho ha explicat sense embuts, perquè tinc la sensació que la façana i l’autovenda són qualitats imprescindibles a l’hora d’aconseguir qualsevol feina avui en dia. Ningú posa una oferta de treball dient “es requereix puteria” o “imprescindible experiència mínima de 2 anys venent motos”, però en el fons és el que es busca, com un secret a veus del qual ningú parla però que tothom coneix.

Els directius busquen l’ensabonador a consciència i es deixen ensabonar, fent veure que no se n’adonen, perquè saben que, amb la precarietat laboral i social a la qual ens hem vist abocats, s’aconsegueix molt més amb les armes de l’engany i l’aparença que no amb la constància, la creativitat i altres foteses més pròpies del segle XX. De fet, a ells és el que els ha funcionat i, per tant, el més lògic és que els seus subordinats estiguin creats a imatge i semblança seva.

En definitiva, aquest és el meu consell: sigueu putes! I em refereixo a putes de puteria, de ser vius. Perquè ser putes de prostitució, de deixar-se explotar per diners, ja fa anys que és, més que un requisit laboral, una qualitat que es dóna per entesa.