Darrerament a Cervià s’han fet una sèrie de xerrades o actes força interessants: una conferència sobre els municipis a la història de Catalunya, un espectacle de teatre amb poemes de Salvador Espriu, la presentació del Banc del Temps, una xerrada sobre la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)...

Aquesta xerrada, en concret, m’ha suggerit algunes reflexions. Com és que seguim tenint els nostres diners en bancs que han fet el seu agost especulant amb pisos i urbanitzacions arreu de l’estat espanyol i ara continuen fent el seu negoci duent a terme cada dia uns desnonaments immorals? A més, la majoria dels bancs o caixes que coneixem inverteixen en fàbriques d’armament, les armes que després treuen foc a Síria o a Nigèria.

Imaginem-nos per un moment que deixéssim 40.000 euros a un amic o conegut amb l’única condició que ens ingressés 1.800 euros cada any. Suposem que al cap de quatre anys ens assabentem, amb indicis prou fonamentats, que els està invertint en tràfic de drogues a Colòmbia, en la fàbrica d’armaments d’Instalaza a Saragossa o en explotació infantil. Ens quedaríem tan tranquils? Li diríem: “M’és igual en què inverteixes els meus diners, el que m’importa és cobrar els 1.800 euros acordats.”? Si tinguéssim un resquitx de consciència, li retiraríem immediatament els diners dipositats i aniríem a trobar una altra persona de confiança. Potser no tindríem la valentia o les proves físiques per denunciar-lo, però sí que podríem retirar-li almenys els diners que són nostres.

Què esperem per posar-los en una Banca Ètica, per exemple, Triodos, Fiare o Coop57? Aquestes banques es comprometen de forma fiable i ben documentada a invertir els nostres estalvis en productes sostenibles, en tecnologia ambiental, energies renovables, cooperació al desenvolupament i comerç just, indústria cultural... Si la majoria dels ciutadans ho féssim, potser els bancs i caixes tradicionals perdrien el poder immens que tenen i que posa en perill fins i tot la democràcia.