Arran de la carta i de l’article apareguts al darrer número de SomGarrigues, n’hi ha que pregunten quina importància té una imatge de la Mare de Déu avui dia i en concret per a Cervià.

Quan se celebra un aplec en una ermita durant anys, existeix una tradició compartida, unes vivències familiars i col·lectives annexes a un lloc i a una imatge concreta. No és lògic ni coherent canviar aquestes imatges per qüestions estètiques opinables o per gustos personals. Pensem, per exemple, en la marededéu del Pilar, en la de l’Esperança Macarena de Sevilla, la Verge Negra de Cz?stochowa a Polònia o a casa nostra la marededéu de Montserrat. Qui gosaria canviar-ne la imatge, sense més ni més, per una altra de completament diferent? No és una qüestió que afecti simplement els practicants, encara que també, és la tradició d’un poble, de vegades de tota una nació.

A Cervià, la Mare de Déu de les Besses es vincula simbòlicament al poble antic, avui despoblat, de les Besses. Les Besses es va despoblar de manera terminant de resultes de la Guerra de Successió i “tot indica que el poble fou destruït per les forces de Felip V” (Josep Farré Aixalà, Cervià de les Garrigues, 2009, pàg. 56). El poble, situat al camí ral de Lleida cap a la costa, devia patir les exaccions de les tropes de tots dos bàndols enfrontats.

La vinculació de Cervià amb les Besses ve de força abans, però s’intensificà amb aquesta desgràcia que patí les Besses, perquè bona part dels antics pobladors es traslladaren a Cervià. Les Besses comporta, doncs, també la vinculació de Cervià a una part del passat tràgic de la nostra nació, de Catalunya. És un simbolisme que no queda acotat en l’àmbit purament religiós i que va trobar, fa més de trenta anys, una plasmació adient i assumida per la gent de Cervià en una imatge inspirada en l’entorn de les ruïnes de l’antic poble de les Besses: una verge descansant sobre una pedra, portant el nen a les mans, com si fos salvat de les malvestats de la guerra.