S’han complert els meus pronòstics, plasmats en anteriors “Cullerades”, sobre el tema de TV3, tot i que tampoc calia ser un il·luminat per preveure que, quan arribés el tan temut ERO, la seva execució seria precipitada, matussera i poc o gens profitosa per al futur de “La teva”.

I dic això de “La teva” amb tota la ironia del món, perquè aquests dies ha quedat clar que TV3, si és d’algú, és o bé dels polítics del Parlament o bé de les elits sindicalistes de l’ens públic, però “Teva”, “Meva” o “Nostra”, ja us dic ara que no. Per això em fa una mica d’angúnia aquest intent populista de guanyar-se el favor de les masses amb la campanya “Jo estimo TV3”, apel·lant al patriotisme d’espardenya rància per guanyar suports en la lluita per minimitzar els efectes de l’ERO, ara mateix xifrat en 249 acomiadaments.

D’acord, TV3 és la cadena que la majoria de nosaltres ha mamat des de sempre a casa, i la que tant ha fet per catalanitzar molts immigrants, i sí, és clar que ens l’estimem. Però també és una trinxera per a funcionaris desmotivats i ineficients, esforçats només a acaparar plusos i extres, o per a grans professionals que cobren un sou totalment desorbitat (ahir em parlaven de cert corresponsal que cobra 100.000 euros l’any... a part del sou, només per plusos de perillositat i similars!).

El drama de l’ERO no és l’ERO en si, sinó la manca de criteri en la seva execució. Un altre exemple: en lloc de decidir els acomiadaments en funció d’algun observador imparcial i extern, han sigut els propis caps de departament els encarregats d’executar-los, terreny abonat perquè els llepaculs menys treballadors hagin pogut imposar-se als que són més amics de pencar que d’ensabonar. Tot canviarà perquè tot segueixi igual, i els vicis endèmics es mantindran, només que amb menys gent i menys diners.