Unes paraules de Salvador Espriu, al poema La pell de brau (1960), em van venir a la memòria durant l’homenatge als alcaldes i l’alcaldessa que ha tingut Cervià de les Garrigues al llarg dels últims cent anys:

“Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l’or, la son i el nom. També la inflor buida dels mots, la vergonya del ventre i dels honors. Imposaràs la veritat fins a la mort, sense l’ajut de cap consol. No esperis mai deixar record, car ets tan sols el més humil dels servidors. El desvalgut i el qui sofreix per sempre són els teus únics senyors. Excepte Déu, que t’ha posat dessota els peus de tots.”
L’homenatge es va fer el passat 28 de setembre, amb ocasió del centenari de l’edifici de l’ajuntament i de les escoles públiques.

Pensava també en els mestres que han exercit al poble durant els darrers cent anys. Segurament es mereixerien un homenatge igualment especial, ja que l’edifici es va construir en primer terme per a ubicar-hi el col·legi per als nens i així va ser fins l’any 1987. Al primer plafó de l’exposició del centenari se n’informa: “El 15 d’octubre de 1911 arriba una comunicació a l’ajuntament de Cervià on el Governador de Lleida obliga a l’Ajuntament a trobar un lloc que servís per a col·legi de nens. Després de discutir entre els diferents membres del consistori i de no trobar cap lloc a la població que servís per a fer d’escola, s’acordà construir un edifici que servís per a escoles i casa consistorial.”

Els mestres, homes i dones van formar, encaminar o ajudar a conviure les generacions del darrer segle, en uns temps molt difícils i convulsos. És evident que no tots han estat perfectes, ni a Cervià ni enlloc, i que hi ha molt per millorar de cara als temps futurs, però tampoc no han estat perfectes tots els alcaldes. Un homenatge als alcaldes o als mestres no se’ls ret a títol individual, sinó per la funció que fan al servei del poble, apartant “l’or, la son i el nom”.