Un dels fenòmens singulars de la nostra comarca són els Muntadors de Pollastres Grossos (MPG), una colla de catxondos capaços d’animar qualsevol sarau. Com que no són aliens al que els envolta, el 23 de novembre van organitzar a les Borges la Indepebeta, un assaig general del Dia D, el de la consecució de l’estat català. La festa es complementava amb una fira d’aficions per donar idees als que ara s’aboquen a la militància independentista. Va ser un èxit. Això no treu que, de camí, en quedi molt per recórrer.

De moment, l’independentisme avança gràcies a un discurs il·lusionant i a no tenir rival. A l’altre costat, ningú proposa res i arriba poc més que el discurs de la por. Per això –desperti o no la màquina de seducció o de persuasió espanyola– les forces sobiranistes han d’elevar el llistó de l’autoexigència i tractar els ciutadans com a adults. Oriol Junqueras va dir a Brussel·les, fa unes setmanes, que si l’Estat vetava la consulta caldria apostar per desobediència civil, com ara una aturada general de l’economia. Els contraris a l’estat català (inclosos els partidaris de la quimèrica tercera via) se li van abraonar i fins i tot alguns sobiranistes de primera hora ho van desestimar.

Segurament, el president d’ERC es va equivocar en el moment i la forma de plantejar-ho, tot i que no deia cap rucada. Els polítics han de fer la seva feina, sí. L’han de fer bé i amb valentia. I als ciutadans ens tocarà, en algun moment, assumir un risc col·lectiu, ser partícips de decisions dures, jugar-nos-la... Si davant hi tinguéssim el Regne Unit, com els escocesos, no caldria. En tindríem prou amb exhibir majories àmplies i una reivindicació festiva (en dia no laborable, per descomptat) amb cadenes humanes i manifestacions. No és el cas i, abans de forçar una negociació que acabarà arribant, caldrà fer un pols a l’Estat. No cal espantar ningú ni dramatitzar, però ull amb l’independentisme màgic. La independència no ens arribarà per MRW mentre estem escarxofats al sofà de casa.