Al llarg de la meva vida ja he viscut 32 caps d’any i, tot i haver oblidat completament els primers (coses de l’alcohol, suposo...), començo a tenir una certa sensació de déjà vu cada cop que s’acosta el 31 de desembre. Així que em permetré proposar un parell de canvis simples de cara a l’any vinent, per mirar de fer el canvi de calendari més estimulant (ho sé, a bones hores escric això, però si el lector té la paciència de retallar aquest article i guardar-lo 11 mesos...).

Primer canvi, el raïm. Si encara no ha mort ningú intentant acabar-se a temps els dotze grans, és per pura casualitat, o potser és que el lobby de productors de raïm ha pagat per tapar la notícia. Però no pot ser que les carrosses dels Reis de mig país deixin de tirar caramels al terra pel risc que suposa, i en canvi no fem res amb aquestes 12 miniarmes de destrucció massiva potencial. Pelar el raïm i treure-li els pinyols tampoc és una opció, almenys per als homes que volem conservar un mínim rastre de virilitat. Dotze nous, dotze nostrades olives, dotze Conguitos, dotze ibuprofèns preventius... El que sigui, menys el raïm.

Segon canvi, la porra dels morts. Es tracta d’una divertida tradició de Cap d’Any que ja porta uns quants lustres celebrant-se a l’estranger, però que al nostre país no ha acabat de quallar: consisteix a pronosticar quines personalitats famoses d’arreu del món moriran durant l’any que comença. Potser funcionaria si n’importem una variant genuïnament autòctona, i políticament més correcta (amb els morts, si més no): endevinar quins drets elementals ens seran arrabassats en els propers 365 dies. Per exemple: parlar en català? Menjar amanida? Respirar? I si us sembla absurd, penseu qui s’havia d’imaginar abans del 2013 que ens prohibirien avortar o manifestar-nos lliurement...